Ja ho aviso abans de començar: no és un dia normal.
Al matí he estat parlant amb el Daniel, a un bar, més de dues hores de conversa sobre addiccions i salut mental. Al migdia, després de dinar, he passat per casa del Vicenç, i també hem estat parlant una bona estona, dels mateixos temes. I cap a la tarda-vespre, he anat a una xerrada sobre salut mental, en la qual hi han intervingut familiars de persones amb diferents problemes mentals.
Ho repeteixo, no ha sigut un dia normal, en absolut. Però esmentar aquesta acumulació de trobades em va bé per parlar del que volia parlar.
Hi ha dies que una història que estic escoltant va sepultant la història que potser he escoltat abans. O que la història que escolto té tantes parts i detalls, que els nous van desdibuixant i fent desaparèixer de la meva memòria els anteriors. Suposo que hi ha gent a la qual no li passa, o que li passa menys, perquè té una millor memòria i pot anar retenint tot el que es va dient. Però aquest no és el meu cas.
La gent no s'ho creu, quan dic que tinc mala memòria. I si a sobre afegeixo que no és cosa de l'edat, sinó que sempre m'ha passat, crec que encara em creuen menys.
Tinc assimilada aquesta limitació memorística meva. Sóc perfectament conscient de fins a quin punt m'afecta, quan parlo amb algú i hi ha coses que voldria retenir i després m'adono que no he aconseguit retenir-les. Sobretot, si són converses que s'allarguen, i llavors es va acumulant informació i detalls que per a mi són rellevants.
Quan era jove, durant molts anys, amb la vida solitària que feia i les meves poques relacions socials, no tenia problemes d'aquest tipus, perquè aquella forma de vida "no posava a prova" les meves prestacions memorístiques. Vaja, tenia una memòria correcta, suficient per gestionar sense problemes aquella forma de vida.
Però més endavant, quan la meva vida va anar canviant, "normalitzant-se en relació amb la quantitat de relacions socials", el problema es va començar a fer evident. A fer evident i a augmentar, a mesura que anava augmentant la meva vida social.
En resum: que a més de ser una persona ja bastant gran, escanyolida i baixeta, de propina tinc aquesta memòria limitada. Què hi farem.
(de les estratègies que procuro fer servir per compensar aquesta limitació de la meva memòria ja n'he parlat alguna vegada, i potser alguna altra estona en tornaré a parlar)
