-Estic espantat.
-I doncs?
-Ahir em van voler atracar. Van entrar a casa dos homes, volien els diners.
-I què va passar?
-Em vaig posar a dormir.
Fins ara, si alguna vegada el Joan Pintor em deia que a la residència hi havia males persones, que no se'n podia fiar, que li prenien coses, procurava treure-li del cap aquestes idees. Val a dir que amb poc èxit, perquè a banda del seu deteriorament actual, el cas és que sempre ha sigut un home tirant a malpensat i bastant tossut.
Aquesta vegada, amb el detall divertit de l'última resposta, entenc que ha traspassat una altra línia, del seu camí descendent. I que, per tant, ja no té gaire sentit, o cap, intentar, com fins ara, fer-li veure la realitat.
A partir d'ara, davant de situacions i "converses" com aquesta, suposo que poden ser més escaients un altre tipus de comentaris. Per exemple: "si?", "caram!", "vaja"... Curts i, alhora, sense contradir ni donar la raó.
I alhora, és clar, anar pensant també si jo vull acabar parlant d'atracadors...
