Al tren, se m'asseu al costat. Té uns cinquanta anys, alt, ben plantat, endreçat. Porta una motxilla de mida mitjana. Em diu que a l'altra punta del vagó, les noies que hi ha fan molt xivarri, i ell necessita tranquil.litat.
Em troba escrivint, i em pregunta si sóc escriptor. Li dic que no, que només m'entretinc durant el viatge. Em diu que ell sí, que és escriptor, de novel.les i poesies. Diu que és difícil, ser escriptor. Que has de tenir bons contactes, que si no, no hi ha res a fer.
Canvia de tema. Em diu que la gent és agressiva, molt agressiva. Que no ho entén, que és injust. I que això el perjudica molt, perquè ell necessita tranquil.litat, i quan l'agredeixen, li empitjora la fibromiàlgia. Ho repeteix, que per tot arreu hi ha gent que l'agredeix, i que ell pateix de fibromiàlgia. Que no hi ha dret, que la gent sigui tan agressiva. Que ell està malalt.
Parla sense parar, però aquí l'interrompo un moment, li faig un petit comentari: li dic que a mi no em passa, que a mi la gent no m'agredeix, que trobo que la gent en general és bastant normal.
Ell em diu que, és clar, que a mi no em passa perquè no haig de fer promoció. Però que, en canvi, ell ha de procurar vendre els seus llibres, que n'ha de vendre, perquè ell i la seva dona necessiten els diners. Diu que la seva dona també és escriptora.
-Vols veure l'últim llibre que he escrit?
Li dic que sí. El treu de la motxilla i me'l passa. El fullejo, és una novel.la, impresa per una d'aquestes editorials que treballen sota demanda: el llibre que vulguis, tants exemplars, tants diners. Després, tu t'has d'espavilar per vendre'ls, si és que els vols vendre.
Mentre passo algunes pàgines de la novel.la, li dic que està bé, que sigui escriptor. I ell em diu que la novel.la està molt bé, que si m'interessa, que si li compro. Li dic que ho sento, però que no llegeixo mai novel.les. Diu que d'acord, que ho havia d'intentar, perquè ha de fer promoció.
Tot i que li ha quedat clar que no li compraria la novel.la, no se'n va cap a una altra banda. Es queda assegut al meu costat i segueix parlant sense parar. Sobre la gent que el tracta amb violència, sobre la fibromiàlgia, sobre els llibres que ha escrit abans d'aquest, sobre la feina de promoció, sobre que ell és escriptor... Això és el que més repeteix, que és escriptor.
Baixa abans que jo. Li desitjo sort com a escriptor, sort en les seves promocions, i que tant de bo la fibromiàlgia no el mortifiqui massa. Em diu que gràcies, que un altre dia potser ens tornarem a trobar, perquè ell va molt amb tren, per fer promoció.
