La mort de la meva mare - 3

La meva mare es va morir el juny de 2005, tres mesos després que una denúncia anònima acusés d'homicides els metges del servei d'urgències de l'hospital Severo Ochoa de Leganés, pel fet d'haver administrat unes sedacions presumptament inadequades, causants de la mort de 400 persones. Tot i que el procés judicial que es va iniciar es va acabar amb l'absolució dels metges acusats, el mal que va fer aquella denúncia (i la credibilitat que se li va donar des de la Conselleria de Sanitat de la Comunitat de Madrid), va ser molt gran. Per una banda, en la confiança dels malalts i, per una altra, en la seguretat professional dels metges.

A la meva mare li va tocar morir en ple rebombori d'aquell cas, i és normal pensar que els metges que llavors la van tractar potser estiguessin poc o molt influenciats per aquells fets (o per d'altres noticies, com les que alguna vegada han sortit als diaris, referents a familiars que denuncien metges pel fet de no haver insistit més en allargat la vida d'algun malalt terminal), i que a l'hora de decidir el que calia fer, per tal de no complicar-se la vida, d'entrada preferissin optar per la insistència, amb independència que, potser, aquella forma d'actuar no els semblés la més adequada.

Aquesta eventual influència del cas Severo Ochoa és una especulació, però que a mi m'agrada contemplar en la mesura que em serveix per a comprendre una mica un altre tipus d'insistència, la que va ser necessari exercir per tal que finalment no maregessin més la meva mare i la deixessin morir en pau.

També és cert que aquestes situacions són de molta tensió, s'hi barregen l'angoixa del malalt, les emocions dels familiars, els dubtes dels metges, les eventuals pressions de l'entorn... no són fàcils per a ningú. I suposo que en cada cas els implicats se'n surten una mica com poden, més aviat que com volen. Crec que és el que va passar en el cas de la meva mare, de manera que, mirat amb perspectiva, penso que no s'escau fer cap retret (a banda que no serveixi de res) a cap dels implicats per la manera com van intentar gestionar els moment més crítics.