La Judit

La Judit, tota ella passió desbordada i entusiasme militant, m'exposa els sòlids arguments de la teoria, per a ella fet incontestable, de la profunda saviesa de la naturalesa i del sentit de cada una de les seves manifestacions. Tot és perfecte, m'explica, res no és atzarós, tot és resultat d'un destí d'ordre superior, profundament savi i coherent, ignorat per nosaltres i que només podem arribar a intuir si assolim la necessària preparació espiritual.

Li dic a la Judit que a mi no em costa entendre, des d'una perspectiva humana, a ran de terra, que la naturalesa de vegades ens pugui ser adversa, inclement, fins i tot molt inclement, contraria a les il.lusions i les necessitats de les persones. Sequeres, inundacions, malalties congènites, epidèmies, terratrèmols... la naturalesa és així, no cal encaparrar-s'hi, i l’únic que podem fer és intentar minimitzar aquestes adversitats.

Ara bé, li dic que aquestes adversitats em semblarien veritables mostres de crueltat, fruit d'una perversitat inaudita, si fossin el resultat, si formessin part, d'un pla dissenyat per alguna mena d'entitat superior, se li doni el nom que se li doni. Li explico que no puc evitar passar de l'acceptació al judici moral si faig aquest exercici d'imaginació, o si parlo amb algú que vol justificar aquestes adversitats com a part d'un programa pensat per un presumpte ésser superior, del qual no podem arribar a entendre el sentit dels seus actes, el sentit dels seus savis i inescrutables designis, a causa de la nostra ignorància terrenal.

És clar, no ens posem d'acord amb la Judit, cadascú es queda amb les seves idees, i ho deixem perquè la situació no porta enlloc, no cal insistir-hi. Parlem de tot això un dia, i dos dies després recordo la conversa. La trobo malhumorada, amb cara de patiment; li ha vingut la regla i li fan mal els ovaris, l'esquena, el cap. Se sent molt cansada i irritable. Sempre són dolorosos, els dies de la seva regla, però aquest cop el dolor i la falta d'energia encara són més intensos.

Sóc molt prudent i me'n guardo molt, de fer el més mínim comentari sobre la conversa de dos dies enrere. Em fa patir, veure-la tan desvalguda, vulnerable, sofrent...