Apareixem com un bolet

Apareixem com un bolet.
Ja està, existim.
Llavors ens ho hem d'inventar tot,
il.lusions i pensaments,
orígens i destins.
I encara més,
tornavisos, flabiols,
cafeteres i coixins;
sovint reciclant les invencions
dels que ens han precedit.
De vegades, reinventant-les pitjor
(no sempre avancem,
de vegades reculem).
I així anem passant la vida,
buscant-li a l'existència
un sentit que no té,
però que ens cal imaginar-lo,
fer-lo consistent i creïble.
Convertint-lo,
al final del nostre procés inventiu,
en la nostra veritat
(temorencs de les incerteses,
si no ens inventem
un punt de referència
la vida ens sembla
feixuga i de mal viure).
Res no té sentit?
No res, llevat d'aquell que siguem capaços d'inventar?
Vinga doncs, si l'inventem divertit,
ben inventat estarà.