La funció

Canvi de tren. Mentre espero el següent, m'entretinc contemplant com la gent que arriba o se'n va es deixa portar per les cintes mòbils. Quiets, sense fer un pas, amb tota naturalitat, tant si duen alguna maleta com si no en duen cap. Mentre la cinta avança amb lentitud, uns semblen encantats, submergits en les seves cabòries; d'altres parlen amb el mòbil o, si van acompanyats, potser xerren entre ells. Me'ls imagino a dalt d'un escenari, passant així, a poc a poc, com si fos una escena humorística, per exemple d'un espectacle del Tricicle. M'entendreix i em diverteix alhora. La vida és una funció constant.