Un indigent

Ja l'he vist alguna altra vegada. Deu tenir entre 55 i 60 anys. Més aviat baix, molt prim, xuclat de cara, amb la pell arrapada al front, a les galtes. Amb unes bones entrades, els cabells força blancs, però encara no del tot. Els ulls petits, enfonsats, emmarcats per unes quantes arrugues, presents també entre les celles, i al front, qui sap si a causa de ves a saber quines preocupacions, o a causa del sol i el vent. El coll sec, amb les venes marcades i una nou prominent. Sense afaitar des de fa uns dies. Malgirbat, amb tres samarretes sobreposades, uns pantalons rebregats i un gec lligat a la cintura. La roba no es veu bruta, tampoc acabada de bugadejar, més aviat en un estat de neteja indefinit. A l'esquena una motxilla verdosa, arrossinada, no gaire gran. A la mà una bossa de plàstic mig plena. Sembla un indigent, però no l'he vist mai demanant almoina. Sí que l'he vist algun cop remenant algun contenidor, escorcollant alguna bossa de roba o de pa sec que la gent hi deixa al costat, per si algú ho vol aprofitar. Sembla capficat, reconcentrat. S'adona que el miro i llavors aixeca una mica les celles, fent un petit somriure. M'hi fixo bé, em sembla que sóc jo.