Em va aconseguir l'esqueix. D'ençà d'aleshores, a poc a poc, amb la lentitud que ho fan els clavells d'aire (una lentitud que de vegades exaspera la gent que no n'ha tingut mai), aquell petit esqueix ha anat creixent, però encara no ha florit cap vegada.
Ja tenia dos menes de clavells d'aire diferents, uns floreixen cada any de forma espectacular, amb les seves flors blaugranes, esplèndides, abundants. Unes flors que a més duren molts dies, una veritable festa major visual (si no m'equivoco, és una "tillandsia aeranthos"). L'altre mena de clavell d'aire, del que en desconec l'espècie concreta, es passa anys sense florir, i quan ho fa ho fa de forma mesurada, només unes poques flors, potser només una o dues. Són flors delicades, d'un color blaucel, efímeres, de seguida es marceixen.
Els clavells d'aire són plantes epífites (en els seus llocs d'origen, en general l'Amèrica central, viuen damunt d'altres plantes, però sense parasitar-les), i aquí s'acostumen a penjar d'un filferro. Pertanyen a la família de les bromèlies i s'alimenten de forma exclusiva de l'aire, de la mica de pols que arrossega el vent i de la humitat de l'ambient. Són plantes que em fascinen, per la seva capacitat de viure, literalment, "dels aires del cel".
(1) Tillandsia aeranthos (foto de la wikipèdia):
