El Batista

Després de potser dos anys de no veure'l (abans el veia sovint, però he deixat de passar amb regularitat pel seu barri), em trobo el Batista pel carrer. Amb el seu inseparable puro fumejant i la seva cara rodona, somrient, amb un posat d'home feliç. Igual que el darrer cop que el vaig veure, em diu que "ja està a punt per a anar a Suïssa". M'explica que allí hi ha gent preparada, interessant, amb la que podrà treballar conjuntament i desenvolupar les seves idees i inquietuds. Si m'interesso per aquestes idees, em diu que són moltes, i si li pregunto de quin tipus, em diu que molt interessants; ho diu amb els ulls riallers i ben oberts, fent un gest expressiu amb la mà en la que no hi té el puro.

Deu tenir més de seixanta anys. Viu a una porteria d'una casa de pisos d'un carrer petit i tranquil: palplantat a la vorera, o assegut a la seva cadira, és com si formés part del mobiliari urbà. Tinc entès que viu amb els seus pares, però no els he vist mai. Ell tampoc en parla, si més no a mi.

(1) Es veu que això de "puro", segons l'IEC, no es pot dir... sembla que caldria escriure cigar o havà, caldria...