Gent del barri

Gairebé tota la gent del barri és "gent com cal". Gent amb el seu pis de propietat o de lloguer, gent ben vestida, ben rentada, ben planxada, segura de si mateixa gràcies al seu desodorant i als ingressos del seu treball, de la seva pensió o de les seves rendes.

Compartint el mateix territori urbà, hi ha la corresponent proporció (potser més elevada que en d'altres barris) de gent marginal i més o menys pintoresca, gent de flaires més intenses i robes no tan bugadejades ni planxades, gent que potser ocupa alguna vivenda abandonada, o que dorm als caixers o a algun altra mena d'aixopluc precari.

Uns i altres circulen pels mateixos carrers, viuen en el mateix espai urbà, però en fan un ús diferent. Uns van als supermercats a comprar i els altres hi van a les hores que els establiments llencen els aliments a punt de caducar o ja caducats. Uns omplen els contenidors de deixalles mentre els altres hi rebusquen restes de menjar, peces de roba o ferralla per a revendre a pes. Uns van de dia als bancs, a dur-hi els estalvis o a demanar préstecs, i els altres de nit, a dormir als caixers. Uns van actualitzant el seu mobiliari i els seus electrodomèstics mentre els altres amb els embalatges de cartró de l'activitat consumista dels primers s'improvisen el jaç.

Avui plou i fa fred, és de nit. Obro la porta del petit balcó i deixo que el vent glaçat em tensi la pell de la cara. Una estona. A dins hi tinc el llit, amb les mantes necessàries. Pertanyo al món dels privilegiats. Recordo la meva mare parlant d'aquesta mateixa sensació.