Sabons i detergents

Quina és la despesa o petjada ecològica d'anar cada dia amb tota la roba en perfecte estat de revista, impecablement neta, acabada de sortir de la rentadora, amb la corresponent olor (intensa, perfumada, aquesta aroma que ara s'associa amb "bona olor" i netedat) del suavitzant? I amb el cos en semblants condicions, gairebé en estat d'esterilització, ensabonat, rabejat i finalment, sovint, untat amb els productes corresponents per tal que la pell no pateixi massa els efectes de l'agressió provocada per tanta aigua calenta i tant sabó. Quina és la despesa d'energia, aigua, xampú, detergents i sabons de tota mena que tot això implica? És sostenible? Què passaria si tota la humanitat, tota, cada dia volgués viure segons aquests costums? Hi ha tants recursos disponibles? Els rius i els oceans poden assimilar aquestes ingents quantitats de tota mena de sabons, detergents, suavitzants, cremes, olis i altres potingues?

¿Podria ser que, paradoxalment, la obsessió per la higiene i el consegüent ús generalitzat i a dojo de sabons i detergents acabés generant una greu crisi mediambiental als sistemes fluvials i marítims, un col.lapse ecològic que, fins i tot, poses en perill la supervivència de la humanitat? Potser caldria fer els estudis pertinents...

D'altra banda, la creuada a favor de la roba impecable i la pinta d'aparador impulsada per la gent com cal i la societat com cal sovint provoca, com totes les creuades, "efectes col.laterals" sobre les persones que no compleixen les normes de la bona pinta i la bona presència. Però això ja és una altra història, de la qual ja n'hem parlat algunes vegades i de la que en seguirem parlant alguna altra estona.