La Patro

Ho havia sentit explicar a la meva mare. La Patro era una minyona de la meva àvia materna. En un moment donat es veu que tenia un dit malament, amb no sé quin problema. Va anar al metge i li va receptar que el posés en aigua calenta amb sabó, tan calenta com l'aguantés sense cremar-se. I la Patro es va coure el dit... perquè part del problema del seu dit era que no hi tenia sensibilitat.

La Patro era molt bona dona, però potser no gaire espavilada, més aviat "justa", com es deia, encara es diu, de vegades en aquests casos. El que no recordo és que en l'explicació d'aquest dissortat episodi hi hagués cap referència sobre si el metge també era una mica "just", tenint en compte que no se li va acudir que difícilment la Patro es podia adonar de si l'aigua era tèbia, calenta o bullenta, quan precisament "aquest detall" era part del seu problema.