Blasi

Blasi: no sé si era el nom de pila o el nom de casa, en qualsevol cas, es deia així. Baixet, ample, rabassut, fort, compacte, seriós, malfiat. Potser uns quaranta anys, o potser més. Molt valent.

Un hivern, quan encara no existien els mòbils, estava isolat a un poble abandonat, a uns quinze quilòmetres de la població més propera, amb un ramat d'unes set-centes ovelles. Ell, el gos i les ovelles. Ningú més. Sense cap mitjà de transport.

Un queixal ja corcat se li va infectar. Les fiblades eren cada cop més fortes, insuportables. Passarien encara uns dies abans no vingués algú a dur-li provisions, s'ho havia de gestionar ell sol, com fos. Set-centes ovelles eren moltes ovelles, com per a deixar-les sense cura i vigilància.

No es va arraulir. Va agafar un estella, hi va embolicar a la punta, a tall de cotofluix, un floc de llana de les ovelles, la va sucar en zotal i se la va anar entaforant pel queixal. I es va alleujar el mal.

El zotal és un desinfectant fortíssim, abans molt utilitzat, sobretot a les comunes i a les quadres. Fa una olor poderosa, agressiva, ofensiva, que dura dies i dies abans no comença a minvar una mica. El gust deu ser espantós.

Qualsevol persona que hagués fet el que ell va fer hauria vomitat fins i tot les farinetes de quan era petit. I després potser l'hauria palmat, perquè el zotal és molt tòxic, d'aquí li ve la seva reconeguda i extraordinària eficàcia com a desinfectant. A les comunes i corrals, als llocs on els pixums, la merda, la suarda i la matèria orgànica en fermentació creen les condicions òptimes per a la proliferació de tota mena de paràsits, el zotal és el rei de la desinfecció.

Ell, en canvi, no només no es va intoxicar, sinó que a sobre es va fer passar el mal de queixal. O potser no, potser el gust espantós del zotal li va fer oblidar el mal espantós del queixal. De vegades passa, que un espant, un dolor, en relativitza un altre...

M'ho va explicar al cap d'uns dies, quan ens vam trobar, jo fent de passavolant i ell pasturant el seu ramat, tan feliç amb el seu queixal que ell mateix s'havia guarit, que ja no li feia gens de mal...