La imaginació

A l'arribar a l'estació de Sants, el revisor, de la plataforma estant i abans de baixar a l'andana, somriu i saluda amb la mà un home assegut uns quants seients més enllà. Al davant d'aquest home, donant-li l'esquena, assegudes també de cara a la plataforma on és el revisor, dues dones es pensen que les destinatàries de la salutació són elles i, somrients, li tornen la salutació, tot comentant alhora el simpàtic que és aquell revisor que, sense conèixer-les, té amb elles aquell bonic detall. Final de l'escena.

De vegades passa, que suposicions com aquestes ens arrenquen un somriure i ens fan confiar en la bondat del món i les persones. Fruit de la nostra invenció, un moment es torna lluminós, encomanant potser fins i tot al dia sencer la lleugeresa i la lluminositat del moment.

També passa al revés, dissortadament. Per exemple, potser ens trobem algú amb cara de mala lluna i mirada esbiaixada, ves a saber per què, i també ves a saber perquè ens pensem que som els destinataris del seu esguard malhumorat, quan potser ni ens veu de tan capficat com està amb les seves grises cabòries. El cap té aquestes coses, tan podem fantasiejar escenaris i situacions acolorits i amables com d'altres grisos i inquietants.

El resultat d'una o l'altra activitat imaginativa és ben diferent, perquè el nostre món interior el creem amb les nostres emocions i pensaments, i el món que ens envolta el transformem quan hi incidim amb els actes desencadenats, conformats, condicionats, pel nostre món interior.

Al ritme de la nostra fantasia, la vida es va descabdellant...