Cataclismes

M'ho explica l'Àlex. Un home del seu poble, que sempre havia estat una persona tranquil.la, de bona mena, apreciada per tothom amb qui es relacionava, de cop se sap que ha matat tres dones de la residència de gent gran en la que treballava (més tard la xifra augmenta, potser són nou o més les persones que ha mort). Els fets han agafat tothom per sorpresa, no hi havia cap indici que pogués fer una cosa així.

Els diaris també en parlen, de manera sensacionalista. Em desagrada. L'Àlex em transmet una versió diferent, més carregada d'empatia envers tots els implicats, abatut ell mateix per la proximitat. Afectat per tantes desfetes com ha provocat el cas: a més de les persones indefenses que han mort, aquest home s'ha destrossat la seva vida, i alhora la dels seus pares, una gent que viurà ja sempre amb la pesadíssima càrrega d'aquests fets terribles.

L'Àlex em parla de la fragilitat de la vida. Passa un cataclisme i ja res no pot ser mai més com havia sigut. Sempre que em parla així, amb aquesta càrrega emotiva, em recorda aquesta part tan sensible seva, tan seductora, tan especial. I alhora tan complexa, ja que no només li serveix per a gaudir i enlairar-se en determinats moments, sinó també, d'altres vegades, per a patir i enfonsar-se en un món malenconiós i pessimista. Ser especialment sensible té això, és tant una benedicció com, de vegades, una mala passada.

--
(1) A les pàgines del Miravolant, des d'una altra perspectiva, m'he referit també a aquest fet dissortat:
http://miravolant.blogspot.com/2010/11/fer-trampa.html
http://miravolant.blogspot.com/2010/12/fer-trampa-2.html
(2) Havent redactat inicialment aquest text el 14 de novembre, en contra del que tinc per costum el modifico un parell de setmanes més tard, desconcertat per l'envergadura que agafa la història i valorant que alguna de les consideracions inicials potser no era la més adequada.