La vida és com un parc d'atraccions

La vida és com un parc d'atraccions en el que no pots triar la que et ve més de gust. Decideixen per tu: si et toquen les muntanyes russes, mala sort, i si a sobre et fan repetir una vegada i una altra, de manera reiterada, per molt que xisclis, que et maregis, que vomitis i et desesperis, no te'n deixaran baixar. Tampoc pots optar, no cal ni dir-ho, per quedar-te assegut al bar, assaborint una cervesa i unes olives, llegint el diari i contemplant de lluny com la resta de la gent és sacsejada, capgirada i centrifugada a les diferents atraccions. Ets una titella, no un espectador de la funció; els teus desitjos són irrellevants i, et passi el que et passi, no et serveix de res protestar. Si ho fas, si no estàs d'acord amb el tracte (o amb el contracte), i tip i esgotat demanes el llibre de reclamacions, està tot previst: et duran al laberint dels miralls, i allí et deixaran, donant tombs i més tombs, sense que trobis mai més la forma de sortir-ne.