Lliçons d'usabilitat

Llegeixo en un manual sobre la usabilitat dels webs (1) un capítol dedicat a exposar el següent: quan volem solucionar un problema, la pregunta adequada sempre hauria de ser quin és el canvi més petit i senzill que podem fer per a neutralitzar o minimitzar el problema detectat. A continuació, l'autor, un reconegut expert en la seva especialitat, afegeix que aquesta idea elemental i econòmica sovint és menystinguda i rebutjada pels analistes, acostumats a decantar-se molts cops per opcions força més complexes i de resultats alhora més incerts.

El llibre, tal com he dit, està dedicat a la usabilitat dels webs, però aquest capítol en concret alhora em transporta a d'altres àmbits, i de manera especial al de les relacions interpersonals, o entre col.lectius; a les dificultats que de vegades s'hi generen i a les formes diferents d'abordar-les, de vegades no gaire lúcides.

El títol del llibre és "Fer fàcil l'impossible". La cosa és que, de vegades, ves a saber per quins estranys mecanismes psicològics, ens encaparrem, ens esforcem molt, "en fer impossible el fàcil". O resumint-ho i acabant-ho de reblar amb una de les divertides i alhora fiables lleis de Murphy: "No hi ha cap solució senzilla i eficaç que no es pugui fer inviable mitjançant la invenció del problema adequat".

--
(1) Steve Krug. Haz fácil lo imposible, guía para detectar y determinar los problemas de usabilidad. Anaya Multimedia, Madrid, 2010.