Els records

Diferents vegades m'he referit a la fiabilitat relativa dels records. Sé que haig de ser prudent, a l'hora de refiar-me dels meus records, i alhora tinc assumit que els altres tinguin una actitud cautelosa, del tot saludable i sensata, respecte del que dic.

Malgrat haver-me referit diferents vegades a aquest tema, no em sembla sobrer insistir-hi de tant en tant. Ara em sembla un bon moment, després d'haver fet fa pocs dies diferents reflexions sobre la mort dels meus pares.

Diuen que cada vegada que recuperes un record el reconstrueixes: no és com una fotografia que treus d'un arxiu, sinó un dibuix que fas a partir de diferents informacions escampades pel cervell. Qui hagi practicat la còpia de dibuixos sap que el resultat mai és del tot igual a l'original. Això, en el millor dels casos, perquè quan el copista és poc hàbil, està neguitós o va a corre-cuita, de vegades el resultat pot ser fins i tot irreconeixible.

També cal contemplar el cas en el que el copista és prou hàbil, però impulsat per un delit perfeccionista, vol "millorar" l'original (de manera conscient o inconscient), corregint allò que li sembla que no està prou definit o que no és prou bonic.

Sigui com sigui, aquest record reelaborat, passa a enriquir el propi arxiu, formant part a partir de llavors del bagatge informatiu que tenim associat a un fet determinat. De manera que, quan, un altre cop, tornem a recordar el mateix fet, utilitzem també aquella reconstrucció anterior com a documentació.

Bé, em sembla que no m’invento res, crec que tot això és el que diuen els que hi entenen, d'aquest assumpte, si no és que jo he entès malament les seves explicacions. De tota manera, no s'acaben aquí les dificultats, segons expliquen també els experts. La cosa encara és més complicada, perquè la percepció inicial d'un fet no és mai una fotografia fidel i objectiva (consensuable entre diferents persones), de la realitat. Els sentits ens forneixen diferents elements informatius que el cervell (cada cervell de forma personalitzada, en funció de múltiples variables físiques i biogràfiques), s'encarrega d'organitzar donant forma a una percepció concreta.

Ningú percep ni recorda un fet exactament igual que una altra persona. Ningú recupera un record propi exactament igual que l'anterior cop que el va recuperar. I per tant, no es pot afirmar, no puc afirmar rotundament, que qualsevol cosa de la que n'hagi estat testimoni passés ben bé segons els meus records.

Torno a la família. L'excursió pels records vinculats a la mort dels meus pares (igual que els records sobre altres aspectes o episodis familiars), sé que està condicionada per les limitacions pròpies de qualsevol excursió al món dels records. Quan parlo dels records familiars sóc conscient de totes aquestes limitacions. I m'agrada manifestar-ho, per tal de contextualitzar de forma adequada el grau de fiabilitat de les versions que pugui oferir sobre el que va passar en un moment determinat.

Ja per acabar, i espero que a ningú li incomodi i ho entengui adequadament: com és obvi, una conclusió de les divagacions anteriors és que la credibilitat que d'entrada atorgo als records dels altres és del mateix tipus...