El Josep: militancia vegetariana

El Josep era vegetarià estricte. Si el convidaves per exemple a un plat d'arròs a la cassola que tingués una mica de costelló de porc, de botifarra, de calamars o de qualsevol altre ingredient d'origen animal, t'ho rebutjava educadament. Bé, si tenia molta gana, o ganes de complaure't pel motiu que fos, llavors feia un esforç i s'entretenia apartant, a una banda del plat, tot el tall, incloses les més mínimes engrunes, i es menjava la resta.

Era un vegetarià militant: no només era escrupolós amb la composició dels seus àpats, sinó que alhora feia apostolat de la seva religió vegetariana. Si venia a tomb, t'explicava els avantatges de l'alimentació a base només de vegetals, els inconvenients de menjar carn, l'acumulació de toxines, el problema de l'àcid úric, etc. Era també una persona molt preocupada pel medi ambient, de manera que, als arguments anteriors, hi afegia la repercussió negativa de la ramaderia intensiva: la destrucció de boscos amb l'objectiu de disposar de més terrenys per al conreu de lleguminoses o cereals destinats al bestiar, la contaminació dels aqüífers a causa dels purins, etc.

El Josep era una de les persones més treballadores que he conegut, podia fer jornades llarguíssimes de feixuc treball físic. Era paleta, i si calia alçar alguna biga de formigó, traginar sacs de ciment o treballar a l'agost a ple sol pujant parets amb una temperatura que feia fondre les totxanes, no s'arraulia. I si calia treballar deu o més hores en aquestes condicions, ho feia. A més, era generós, amb els seus amics no es feia pregar: si li demanaves ajuda no s'escapolia amb excuses, es presentava i et donava un cop de mà. Que en el seu cas, a causa de la seva energia, era "com molts cops de mà", perquè quan s'hi posava el seu rendiment era extraordinari.

Aquest era el Josep que coneixia. Un dia, en vaig conèixer una altra faceta, una altra activitat seva de la que normalment no en parlava: tenia una granja de porcs d'engreix. Al saber-ho, quan li vaig preguntar (era obligat fer-ho) com era allò, atesa la seva militància vegetariana, em va dir que la granja l'havia fet el seu pare. Ell, des de petit, l'havia ajudat, i quan el seu pare, a causa de l'edat, va plegar, ell va seguir, "perquè sempre ho havia fet així", i que, a més, si no, "què en faria, de la granja?"