La lletuga borda

Buscant informació sobre els lletsons i les cosconilles m'assabento que de la lletuga borda o de bosc (lactuca virosa) se n'obté el lactucari, el suc lletós que en surt de qualsevol part de la planta quan la talles, però sobretot del tronc quan s'espiga, abans de florir.

Font Quer (El Dioscórides renovado, Labor, 1978) diu que "el lactucari té propietats lleugerament hipnòtiques" i, citant el Dr. Leclerc afegeix que, encara que no se'l pugui catalogar com un succedani de l'opi, si que se'l pot considerar "el seu rival més important".

La lletuga borda és una planta molt corrent: creix per les vores dels camps i dels camins, i quan s'espiga, a principis de l'estiu, és inconfusible. Abans d'espigar-se també és fàcil d'identificar, tot i que si algú no hi té pràctica i va badant la pot confondre amb alguna altra especie del gènera lactuca, o amb algun lletsó.

Després de la consulta del Dioscòrides dono un cop d'ull a Internet, fent servir com a criteri de cerca el nom de la planta i alhora les paraules psicoactiu, droga, etc. I em sorprenen les moltes referències que  surten. De tot tipus, des de les que coincideixen amb l'afirmació que té propietats semblants a les de l'opi fins a les que desqualifiquen rotundament aquestes presumptes propietats.

De totes aquestes referències, el que m'impressiona més no és que es decantin en un sentit o un altre, sinó el fet de la seva quantitat, i de la passió amb què de vegades s'expressen les opinions. És una constatació del munt de gent que hi ha interessada en el món de les substàncies psicoactives (gairebé tots els comentaris tracten sobre si el lactucari "col.loca o no col.loca", i de quina manera). De fet, tampoc em cal anar a internet: tinc més d'un conegut aficionat a "investigar i experimentar" amb tota mena de plantes (o substàncies) de demostrats o presumptes efectes psicoactius.

Vés quines coses... Aquest cop, per casualitat, a partir del meu interès per les amanides silvestres, he anat a parar a un altre dels meus àmbits d'interès (en aquest cas només teòric, no com a usuari), el dels usos i abusos de les diferents substàncies psicoactives.

Torno a les lletugues de bosc o bordes: durant la primavera, quan són tendres, abans de començar a espigar-se, més d'una vegada he afegit a les meves amanides fulles de lletugues de bosc (que en aquest estadi de desenvolupament ja tenen làtex, però poc) sense que mai hagi notat el més mínim efecte psicoactiu. De fet, ni tan sols he notat "un agradable efecte gustatiu", ja que les fulles, fins i tot quan són tendres, són més aviat rústegues, rasposes, i alhora amargants. Vaja, que si es té alguna altra alternativa a l'abast per a l'amanida, la lletuga de bosc no la recomano a ningú.

Un últim apunt. També segons el Dioscòrides, "si no es té aquesta lletuga borda, es pot fer servir l'enciam normal per aconseguir efectes semblants, però cal que s'hagi espigat (...) en qualsevol cas, les seves facultats (...) estan atenuades". Però com que abans d'aquest fragment ha parlat de moltes "facultats" diferents, ves a saber a quines es refereix. De fet, jo no sé de cap cas d'efectes hipnòtics, d'hipersensibilitat o de sedació a causa d'haver menjat una amanida d'enciam (de la mena que sigui, de fulla llarga, de roure, francès, etc.). Com a màxim algun cas de cagarrines, si l'enciam s'havia rentat amb aigua contaminada amb bacteris indigestos...