Escatologia - 2

"Una gruesa viga, apenas desbastada, encima de la zanja, servía para sentarse. Otras dos vigas, más ligeras, paralelas, fijadas a mayor altura, permitían el apoyo de la espalda de los que se agachaban: dos hileras de deportados culo contra culo. Habitualmente eran docenas de deportados que defecaban al mismo tiempo, en medio de un olor pestilente característico de las letrinas. (...) En efecto, la cagalera era algo habitual entre las dos categorías de presos que poblaban el Campo Pequeño."

Són fragments de "Viviré con su nombre, morirá con el mío", de Jorge Semprún, sobre la seva estada al camp de Buchenwald. (1)

Primo Levi, Imre Kertesz, el mateix Semprun en altres llibres, tots en algun moment parlen de les latrines, de les galledes de merda i pixums, de les diarrees cròniques causades per la mala alimentació i les aigües poc potables. Són imatges poderoses, tant o més que les de les xemeneies dels forns crematoris. Per les xemeneies sortia el fum dels morts, de les latrines la pudor de les diarrees dels futurs cadàvers.

Les pudors i cagarines dels camps nazis em recorden el que passava, durant la Guerra Civil, a alguns pobles i ciutats quan hi arribaven els franquistes. Un cop agafat el control de la localitat, començava la repressió: de vegades dones el delicte de les quals podia ser només ser la parella o germana d'algun república a qui els franquistes no havien pogut detenir, eren rapades i obligades a veure oli de ricí, cosa que els provocava mal de panxa i fortes diarrees, incontrolables. I llavors, cagant-se literalment al damunt, en ocasions les obligaven a sortir al carrer, per tal d'humiliar-les públicament. Amb voluntat pedagògica, exemplaritzant, doblement escatològica: les diarrees al servei del nacionalcatolicisme.

A partir d'aquelles diarrees Franco, amb la el vist-i-plau de l'Església, va anar construint la seva dictadura. A partir de les diarrees dels camps nazis Hitler volia construir el Reich Immortal. Per sort, tan Franco com Hitler (i Stalin, etc.) ja són a la claveguera de la història.

--
(1) Tusquets, 2001 (p. 46). Quan el llegeixo descobreixo que la traducció la va fer Carlos Pujol, a qui vaig conèixer. Ara em sap greu no haver aprofitat més les poques vegades que el vaig veure per preguntar-li coses sobre la seva feina de traductor. Vaig badar. En aquest cas el resultat em sembla esplèndid, assaboreixo cada pàgina del llibre.