Aliments de proximitat

Surto de casa i dues cantonades més enllà, a un banc, trobo una bossa amb un cartró de quatre flams, caducats el dia abans. La setmana anterior, també al barri, a una altra bossa hi vaig trobar un altre cartró amb tres terrines de xocolata amb nata, caducades feia cinc dies. Quan em menjo els flams els trobo boníssims, exquisits, igual que la xocolata amb nata uns dies abans.

Durant aquests dies també trobo una altra bossa, aquesta amb salsitxes de francfurt ben envasades, caducades feia mitja setmana. En aquest cas, a més, anaven acompanyades de cinc panets d'aquests allargats que és costum fer servir per menjar-se les salsitxes, tot un detall per part de qui va deixar la bossa al carrer. Per acabar-ho d'arrodonir, resulta que a casa hi tinc mostassa, de manera que ja ensalivo pensant en el festí que m'espera al migdia.

Per sort el dia que arreplego les salsitxes a casa no hi dina la meva companya, de manera que me les puc menjar tranquil.lament, sense haver-me de preocupar per les seves previsibles objeccions. Dic tranquil.lament i seria més exacte dir joiosament: les assaboreixo amb veritable delectació.

Evidentment, les terrines, els flams i les salsitxes són aliments de proximitat: tot ho he trobat pels carrers del voltant de casa. Més proximitat, impossible (bé, fa uns mesos em vaig trobar dues barres de pa damunt les bústies de la porteria de casa, encara més a la vora).

A banda de menjar aliments de proximitat, una altra de les recomanacions dels experts en nutrició és menjar variat, i aquestes esporàdiques troballes hi contribueixen. Jo ho noto, que em van bé aquestes aportacions complementàries.

Després d'uns dies de vida urbana torno a agafar el tren i me'n vaig uns dies al poble. El mateix dia que hi arribo, a mitja tarda surto a tombar per les vinyes. Ja fa dies que es va acabar la verema, els pàmpols dels ceps comencen a marronejar i alguns ja cauen. Amb aquesta esclarissada de pàmpols, és més fàcil veure els bagots que han quedat, o fins i tot algun raïm sencer que no van veure els veremadors. A l'hora de collir els raïms els bagots eren molt verds, si s'haguessin collit haurien empitjorat el most, però ara han madurat i són la mar de dolços.

Després de podar els ceps, de les brocades de l'any anterior surten els nous sarments, i dels dos o tres primers nusos dels sarments surten els raïms que es veremen. Més amunt d'aquests nusos, de vegades en surten els bagots (o gotims, penjolls...), els quals, com que floreixen més tard que els raïms, també maduren més tard. Son aquests bagots els que ara puc arreplegar i assaborir, bagots de parellades, l'última varietat de raïm que es cull al poble (els bagots de macabeu i xarel.lo, les altres varietats plantades aquí, ja s'han fet malbé).

Faig un incís: com que cada vegada hi ha més vinyes emparralades i que es cullen amb màquina, les possibilitats de, passada la collita anar a espigolar raïms, es van reduint, perquè les màquines el que no arrepleguen ho maseguen, i es fa malbé sense que ningú ho aprofiti. És un progrés que va en contra dels espigoladors (i dels ocells, ells també espigoladors, i que es queden sense aquest recurs...). Per sort, de moment encara queden bastantes vinyes sense emparralar, que es cullen a mà i en les quals sempre hi queda algun raïm despistat i uns quants bagots.

Seguint la passejada, més enllà m'atanso a un caqui o palossanto, tan carregat que algunes branques toquen al terra. N'hi ha un munt de ben madurs, i me'n menjo quatre o cinc. I entre els raïms i els caquis ja he sopat.

L'endemà, passo per l'hort del Carlos, dono un cop d'ull a la pila del compost i veig que hi ha patates i carbassons. Em sobta que ho hagin llençat, i entre que les patates i els carbassons acabin convertits en compost o que acabin a la meva olla, em sembla millor la segona opció, de manera que m'enduc una bossa de carbassons i una altra de patates (sempre duc bosses de plàstic a les butxaques, tant si estic al poble com a ciutat, perquè tombant no saps mai el que et pots trobar).

De vegades penso que podria escriure un bloc de gastronomia. Se m'acudeixen diferents títols: "Productes d'autèntica proximitat", "Un altre quilòmetre zero és possible", "Si no bades trobes", etc. Potser seria un bloc tonto, però n'hi ha tants, de blocs tontos sobre dietes de tota mena, gastronomies variades, rebuscats sibaritismes alimentaris, etc., que aquest segurament no desentonaria massa.

Hi pensaré...