4 d’oct. 2016

Escatologia - 3

Fa un parell d'anys. A la vorera d'un carrer hi veig un home tirat pel terra. Malgirbat, barbut, brut. Molt brut. Està quiet, estirat de costat, mig arronsat. Té els pantalons mig abaixats, el cul a l'aire. La cara la té girada cap a la paret, el cul a la vista de la gent. A terra, un petit bassal de diarrea. És l'estiu, fa calor i la fortor és intensa, ofensiva.

No està mort perquè veig que la panxa, immensa, es va movent una mica, compassadament, amb la respiració. La gent que passa... passa de llarg. Jo em quedo paralitzat. Què haig de fer? Què em veig capaç de fer?

Per sort "per a mi", algú ja ha fet alguna cosa, veig que arriba un cotxe de la Guàrdia Urbana. Estic salvat. Quan se li acosten, em sento alliberat: "ells ja faran el que calgui".

Uf...