Benjamí i Ismael

-Pare, he tingut pensaments impurs.
-Has pecat, Benjamí.
-També he comés actes impurs.
-Encara és un pecat més gran, Benjamí.
Fins que un dia Benjamí
va fer un veritable propòsit d'esmena.
Cansat de tanta impuresa i de tanta culpa,
es va apartar del temple,
i alliberat de penitències,
de remordiments i culpabilitats,
finalment va poder viure feliç i en pau
amb el seu estimat Ismael.