La malaltia de l'homosexualitat

Ordenant llibres em trobo a les mans "La puerta de la esperanza", escrit de manera conjunta el 1990 pel psiquiatre Juan Antonio Vallejo-Nágera i per José Luis Olaizola. El fullejo i el contingut em sembla poc consistent, amb pretensions però més aviat banal. De manera curiosa, però, va ser un éxit de vendes, se'n van fer un munt d'edicions. D'altra banda, al llibre també hi trobo alguna desagradable sorpresa, com aquesta:

"El ser homosexual es complicadísimo. Deben merecer toda nuestra comprensión y cariño, pero para intentar curarlos, no para animarles a serlo." (1)

Aquesta referència no és cap casualitat. A "Introducción a la psiquiatria", de Juan Antonio Vallejo-Nágera, editat per primera vegada el 1981 i reeditat després moltes vegades hi ha un apartat titulat "Las perversiones sexuales", i en aquest apartat, junt amb el sadisme, l'animalisme i la pedofília (i alguna altra fília), hi apareix també l'homosexualitat. (2)

D'entrada vull pensar que aquesta referència a l'homosexualitat com a trastorn és una part desafortunada del llibre, i que la resta de l'obra està més endreçada. Però no, no és així. Al mateix llibre Juan Antonio Vallejo-Nágera ens diu això de la masturbació:

"En algunos adolescentes introvertidos, la masturbación adquiere un carácter simbólico de 'venganza o compensación' de sus frustraciones. Por ello, a cada nueva humillación o fracaso responde con un acto masturbatorio, que a su vez es frustrante por los sentimientos de culpa que provoca, cerrando el círculo vicioso, del que le es muy difícil salir sin ayuda médica. En estos casos está justificada una medicación ansiolítica i anafrodisíaca, que por la disminución simulatanea de la angustia y de la excitación sexual impone un período de reposo que permite al adolescente rehacerse si tiene el apoyo de un buen médico, y en caso necesario, de una breve psicoterápia." (3)

La psiquiatria al servei del Magisteri de l'Església. Una barreja (de psiquiatria i catequesi) que es converteix en una bomba. Primer des de la trona et diuen que masturbar-te és pecat, de manera que si t'ho creus, quan et masturbes tens consciència de culpabilitat. Aquesta consciència de culpabilitat no fa minvar el desig, el que fa és generar ansietat, i a partir d'aquí, la solució és medicar-te i, "en cas necessari", que vagis a un psiquiatre-capellà per tal que et faci veure que no t'has de remenar les parts del cos susceptibles, si te les remenes, de donar-te plaer sexual.

Per descomptat que hi ha gent que es masturba de manera compulsiva i poc saludable (igual que les persones que es renten les mans compulsivament, perquè tenen un trastorn obsessiu-compulssiu). Aquestes persones sí que necessiten ajuda, però no perquè es masturben, sinó perquè ho fan d'una manera compulsiva que els complica la vida. Però són casos aïllats, la gran majoria de persones que es masturba no té cap trastorn. S'ho passen bé masturbant-se, no fan cap mal a ningú, i si se senten ansioses i culpables és perquè prèviament se'ls ha inculcat el sentit de la culpabilitat. Per tant, no se'ls han de donar pastilles ni enviar-les al psicòleg, sinó deixar-les en pau. Deixar d'alimentar el seu sentit de culpabilitat. I si ja el tenen interioritzat, ajudar-les a desactivar-lo.

Que l'Església segueixi considerant que masturbar-se és un pecat és una pena. I que segueixi considerant que les relacions homosexuals són un altre pecat, una altra pena. Però és normal, previsible: tot el relacionat amb el sexe a l'Església sempre li ha fet tuf de sofre. Excepte, és clar, quan l'activitat sexual es produeixi dins del matrimoni i amb finalitats procreatives (i si pot ser, "sense passar-s'ho massa bé").

Però que avui hi hagi (n'hi ha) professionals de la salut mental que segueixen considerant que l'homosexualitat i la masturbació són problemes mentals, malalties que s'han de tractar, és intolerable.

--
(1) Està editat conjuntament per Ediciones Rialp (vinculada a l'Opus) i Editorial Planeta (la cita és de la 22a edició, del maig de 1992, p. 64)
(2) Introducción a la psiquiatria. Editorial Científico-Médica, 1981. A la introducció a la 15a edició, de l'octubre de 1985, l'autor diu: "(...) los estudiantes encuentran en este libro un sendero, menos difícil que otros para su iniciación en nuestra especialidad." I lamentablement és cert, alguns psiquiatres que es van iniciar en la seva professió amb aquesta mena de criteris (pel que fa a l'homosexualitat i la masturbació) encara els conserven. Per sort, avui són una minoria.
(3) Introducción a la psiquiatria > Trastornos sexuales > Onanismo (p. 182)