Ovovegetarià

Cap de setmana ovovegetarià intens. Me'n vaig cap al poble i abans d'agafar el tren trobo pel carrer una dotzena d'ous. O més ben dit, en trobo quatre dotzenes, ben apilades, amb els respectius cartrons i plàstics protectors. La data de caducitat és del dia abans, però a l'hivern en general els ous es conserven bé, i a més quan en trenques un de seguida ho veus, si està en bones condicions: la consistència o inconsistència del rovell no enganya.

Me'n vaig ben content cap al poble amb aquesta inesperada dotzena d'ous, i durant el dissabte i el diumenge me'n faig un tip. Com de costum, em faig l'olla d'arròs i llenties (el menú bàsic quan estic sol), que em serveix tant per esmorzar com per dinar com per sopar. Aquesta vegada a cada àpat, començant per l'esmorzar, hi puc afegir un parell d'ous ferrats. Una meravella.

De postres, caquis. Al desembre en vaig collir uns quants encara durs, incomestibles, i els vaig estendre a casa, damunt de diaris. Estesos així, de mica en mica han anat madurant, s'han anat endolcint, s'han anat arrugant, concentrant el sucre. Ara són una confitura. Ho vaig aprendre de la meva mare, ella ja ho feia amb els caquis de l'hort del seu sogre.

Segons els anys, en lloc d'anar-se tornant com a panses, alguns (o molts) es podreixen. Però aquest any és un bon any, pràcticament no se n'ha fet malbé cap. No he acabat d'aclarir mai les variables que fan que un any vagin bé i d'altres vegades menys, és una sorpresa. En qualsevol cas, més o no tants, alguns sempre maduren bé i és una delícia poder-te'ls menjar al febrer, o fins i tot al març.