Abús d'autoritat

Vaig pujar al tren. Just abans de sortir el tren va passar el revisor i em va dir que no podia treure'm les sabates, cosa que jo havia fet. No tenia els peus damunt de cap seient, sinó a terra, damunt de les meves sabates.

Al vagó només érem crec que cinc persones. En tot el vagó. Tres estaven a l'altra punta, i l'altra uns seients més endarrere meu. Al meu costat, ni al davant meu, ni a l'altra banda del passadís ni als seients immediats davant i darrera del meu no hi havia ningú. Ningú, estava ben sol, llegint tranquil.lament una novel.la.

Li vaig preguntar al revisor amb educació si hi havia una norma que impedís que em tragués les sabates (tenia els peus a terra, no damunt del seient), sobretot tenint en compte que ningú s'havia queixat (no hi havia ningú per queixar-se). Ell em va contestar "que ell era l'autoritat", i que per tant havia de fer el que em deia. Vaig insistir correctament perquè m'expliqués el motiu de la seva exigència, i ell va insistir en l'argument de la seva autoritat i em va demanar el DNI.

Li vaig facilitar sense cap mena d'oposició el meu DNI, per tal que ell pogués prendre nota de totes les meves dades.

A continuació ell va trucar per telèfon, i poc després es va presentar un agent de seguretat. Llavors el revisor em va dir que havia de baixar del tren. Li vaig dir que si m'ho posava d'aquella manera que ja em calçava, però tot i posar-me llavors les sabates va insistir que havia de baixar del tren. Alhora, em va amenaçar que si a causa de la meva actitud el tren es demorava, a més em posaria una multa.

Li vaig argumentar que no hi havia cap més tren aquell dia, que el següent no passava fins al cap de catorze hores, l'endemà. Va dir que li era igual, que havia de baixar. Em va tornar a amenaçar amb la multa de propina, i a més vaig veure que a l'andana hi havia tres agents de seguretat més. Tota aquesta escenificació per haver-me tret les sabates en un vagó buit.

Evidentment, vaig haver de baixar. Entre d'altres coses perquè a l'andana hi havia els altres tres agents de seguretat, i al final encara m'hauria tocat rebre. Al baixar ho vaig fer al costat de l'agent de seguretat que havia pujat, i li vaig preguntar si li semblava normal el que estava passant, el que m'estaven fent. No em va contestar, va mirar a terra, crec que estava avergonyit d'estar fent el que feia.

Vaig anar a la taquilla i vaig demanar el llibre de reclamacions. Vaig omplir un full. Com que l'espai per escriure dels fulls de reclamacions és limitat, dos dies després a més vaig presentar una queixa a través de la pàgina de reclamacions d'internet de la Generalitat.

Faig un resum de tot plegat: tenia els peus a terra, no al damunt de cap seient, el tren estava pràcticament buit, em vaig acabar posant les sabates, li vaig facilitar el DNI, no hi havia cap més tren, i que en cap moment vaig tenir una actitud mal educada ni agressiva (ni amb ell ni amb l'agent de seguretat), sinó sempre correcta, demanant només las raons “racionals” per les quals m'havia exigit que em posés les sabates.

Tot això ho vaig explicar detalladament en la segona queixa feta a través d'internet. En aquesta queixa també deia:

"Aprofito també l'avinentesa per demanar-los que em facin arribar el reglament que regula l'ús dels trens per part dels passatgers (i quins són els límits de l'autoritat dels revisors, perquè suposo que, com a tot arreu, qui té l'autoritat també té límits), indicant-me a més en quin punt concret del reglament es fa alguna referència que es pugui interpretar en el sentit: a) que està prohibit treure's les sabates; b) que els revisors no han de donar explicacions raonades de les seves decisions, i que per tant poden actuar de manera arbitrària, fins i tot en el cas que ho facin amb prepotència i desmesura."

Havia demanat aquest reglament a l'estació que em van fer baixar, Sant Vicenç de Calders, i em van dir que no el tenien. Posteriorment (dos dies després) l'havia demanat a l'estació del Passeig de Gràcia de Barcelona, i m'havien dit el mateix. Em va semblar una altra anormalitat greu, ja que el que provoca és que els viatgers quedem desprotegits i encara més exposats a les interpretacions arbitràries de persones prepotents com la del revisor que jo em vaig trobar.

Fa uns dies vaig rebre la resposta a través del correu electrònic. Com a remitent surt: "Generalitat de Catalunya, Rodalies". En la resposta no em diuen quina és la norma que presumptament vaig infringir, no m'envien tampoc la llista de normes (em diuen que les busqui a internet) i en canvi tenen la barra de dir-me:

"Abans que res volem que accepti les nostres més sinceres disculpes per les possibles molèsties ocasionades."

Quins collons! Possibles molèsties ocasionades? 14 hores d'espera! I a continuació s'enrotllen parlant de "normes generals dels transports públics", sense fer cap referència al meu incident concret. De manera que després d'haver sigut maltractat per un revisor prepotent, després em sento maltractat per l'Administració.

--
(*) Data de l'incident: 18/12/2016. Queixa Renfe: Llibre de Reclamacions C-2746, foli 38. Queixa Generalitat: D. RQ8B8DJBJ