Després del soroll

Després del soroll del tren,
el silenci de l'estació solitària.
I encara més silenci quan paro de caminar
i no sento les meves passes.
Els peus trepitjant el camí,
el refrec de la meva roba.
I encara més silenci si s'atura el vent.
I encara més quan paro de respirar,
quan no sento l'aire entrant i sortint de dins meu.
I mai és silenci del tot.
Com més gran és el silenci,
més subtils són les remors.