Dichosa la mujer que jamás ha bailado

"¡Dichosa la mujer que jamás ha bailado, porque los bailes estan en oposición del espíritu de Jesucristo y de la Iglesia!"

Això ho va escriure Sant Antoni Maria Claret (1807-1870) en una petita obra titulada "A las doncellas". És bo tenir en compte que el text és del segle XIX, per tal de contextualitzar la cita. I també és bo tenir en compte que jo l'he trobat en una reedició del segle XX, en concret de 1951 (en ple nacionalcatolicisme), publicada per La Hormiga de Oro.

M'agrada tafanejar llibres vells, de tant en tant hi trobes coses curioses i sorpreses. Aquest llibret o opuscle el vaig localitzar a una biblioteca polsegosa del soterrani de la casa familiar d'un amic. Quan vaig a aquesta casa (de tant en tant) dormo en una habitació presidida per un Sagrat Cor de dimensions considerables, de guix policromat, suposo que fet a algun dels tallers d'imatgeria religiosa d'Olot. Les nits que dormo a aquesta habitació m'imagino que la meva mare, ella que era tan religiosa, estaria ben contenta, si em veies dormir tan ben acompanyat.

Torno a Sant Antoni Maria Claret, perquè no puc resistir la temptació de reproduir un altre fragment de la mateixa obra:

"¿Quién puede calcular los males que la invasión sarracena trajo a nuestra patria? Pues bien, el docto P. Mariana afirma que ella fué un castigo enviado por Dios a causa del pecado que cometió el infeliz Rey Don Rodrigo, pecado que fue motivado por haber visto el monarca, desde la ventana de su palacio, a una mujer, de nombre Florinda, escotada y con el pecho descubierto."