Me sents?

Marta, me sents?
És que estic al tren, si es talla ja et tornaré a trucar.
Me sents, Marta?
Marta, me sents?
Marta?
Marta?
Me sents?
Me sents, Marta?
És que estic al tren...
Marta? Marta? Me sents? Me sents?
Multiplicat per mil. Estona i estona. Com un filaberquí.
La Marta no sé si la sent, però tota la resta del vagó sí que la sentim, anem sentint aquesta dona tan pesada. Fins que finalment, per sort, la Marta la sent, i la dona pesada, empipadora, insuportable, li diu a la Marta "que està al tren". I penja.
Quin descans!