Sobre els records, tornem-hi

"Si realment volem recordar una cosa li hem de dedicar una atenció especial, ens hem de dir a nosaltres mateixos 'vull recordar això' i, si és possible, solidificar el record el més aviat possible."
Maria Konnikova (1)

És obvi que les percepcions de dues o més persones d'un mateix fet poden diferir completament. A aquesta percepció inicial diferent del fet quan es produeix s'hi han d'afegir els processos d'emmagatzement dins de la memòria (hi ha diferents maneres d'emmagatzemar), de manera que les divergències entre els diferents protagonistes encara augmenten més: a l'eventual diferent percepció inicial s'hi afegeix l'eventual diferent sistema o rutina d'emmagatzement. No s'acaba aquí l'embolic, perquè quan recuperem un record els sistemes de recuperació "dins del nostre arxiu mental" també poden ser de diferents tipus. Percepció, emmmagatzement, recuperació (cada un dels passos, és clar, condicionat pels diferents prejudicis que a tots ens afecten). El resultat és que l'estrany és que quan parlem d'un fet determinat, algun cop arribem a coincidir sobre aquest fet. Sobretot, quan aquest fet va acompanyat d'una important càrrega emocional, ja que les emocions són sempre veritables bombes distorsionadores de les percepcions (i de les recuperacions dels records, que sempre són "reconstruccions").

D'aquestes i moltes més coses en parla la Maria Konnikova. No només analitza les múltiples particularitats, prejudicis, incidències, etc. que afecten la percepció de les coses, sinó que a més dona pistes per tal d'intentar minimitzar aquestes distorsions. Minimitzar-les, no parla d'eliminar-les, això ja dóna per descomptat que és impossible.

Hi ha gent que es planteja aquestes coses i hi ha gent que no se les planteja mai. Jo me les plantejo, i procuro actuar en conseqüència. Per exemple, tal com diu la Maria Konnikova, davant de determinats fets que considero especialment importants, des del primer moment intento mantenir-los "ben dibuixats" dins del cap, i tan aviat com puc procuro posar-los per escrit. Procuro que passi poc temps entre l'existència només en el pensament i el trasllat al paper (2). Alhora, procuro detectar tots els elements "potencialment contaminants" que poden afectar l'observació inicial (i el posterior trasllat al paper). És a dir, "faig una "anàlisi de consciència" no només del fet, sinó del fet en el seu context i els diferents condicionants que l'han envoltat (si més no, dels que sóc capaç de detectar, que d'altra banda ja assumeixo que no poden ser tots, per molt que m'hi esforci).

Els escrits resultants (els que escric seguint aquest protocol i amb aquesta intenció) els considero part de la meva memòria. Sé que la seva coincidència amb la realitat a la qual es refereixen està limitada per tot el que he exposat més amunt. Però també sé que, sense aquestes precaucions, sense aquesta voluntat de fixar el record, netejar-lo de destorbs i distorsions i fixar-lo en un paper, el resultat seria molt pitjor (el resultat "en tant que aproximació a la realitat del fet en qüestió").

--
(1) Maria Konnikova. ¿Cómo pensar como Sherlock Holmes? Paidós, 2013 (p. 48)
(2) Al paper, en aquests casos d'entrada sempre escric amb llapis i paper, que és el que tinc a l'abast... i amb el que de fet em sento més còmode.