L'Aurora, la Joana i la pluja - 2

Al parlar de l'Aurora vaig dir que no tindria cap sentit que li manifestés la meva incredulitat pel que fa a l'episodi que em va explicar de la pluja que no la va mullar.

I és que el sentit de la meva relació amb ella no és mantenir debats d'aquest tipus, sobre creences i fets (o presumptes fets) extraordinaris. El sentit, per part meva, tinc clar que és un altre: de tant en tant, anar-la a veure i estar amb ella una estona, i si s'escau, escoltar el que li vingui de gust explicar (o compartir alguns parèntesis de silenci, i potser alguna infusió). De manera que així, aquests dies, sentint-se ella "visitada" i escoltada, se senti una mica acompanyada, no tan sola.

Sé que a l'Aurora encara li agradaria més si, a sobre d'anar-la a veure i compartir amb ella una conversa i potser una infusió, jo també compartís la seva fe religiosa, i alhora l'acompanyes en les seves oracions. Perquè per a ella això és molt important (ella diu que el més important de tot). Però això segon, és clar, no ho puc compartir, "perquè no ho tinc".

D'altra banda, puc jugar amb aquesta pregunta: si fos el cas que ella hagués de triar, per exemple, entre aquesta proximitat emocional i empàtica actual meva (acompanyada, això sí, de la llunyania religiosa), i una proximitat religiosa (però acompanyada en canvi d'una distància i fredor emocionals)... què triaria ella, si només pogués triar una cosa? Una sintonia religiosa amb mi però sense complicitat emocional, o això d'ara, una sintonia emocional sense complicitat religiosa?

Aquesta mateixa pregunta també me la puc plantejar si penso en alguna altra persona. Per exemple pel que fa, sobretot, a la relació que vaig tenir amb la meva mare (per a la qual el tema religiós també era fonamental); a la relació que vaig tenir amb ella durant els últims anys de la seva vida.