Les orelles i la felicitat

"He estudiado bien a fondo durante 40 años los vínculos entre el alimento y el hombre, el alimento y el destino, el alimento y la enfermedad, el alimento y la infelicidad, el alimento y el pensamiento, etc."

(...)

"En este pequeño libro, no me es posible explicar todos mis conocimientos sobre la fisiognomía. Aquí sólo mencionaré las orejas cuyo estudio ya es muy importante. Cuanto más grandes son las orejas, más poderosa será la personalidad. Y cuanto más carnosas son, mejor. Las orejas flexibles son mejores que las demasiado sólidas. Lo importante es tener lóbulos. Cuanto más grandes son los lóbulos, mayor será la felicidad."

(...)

"Los grandes hombres, las personas buenas, libres, felices, sabias y amables, todas tienen grandes orejas con hermosos lóbulos."

(...)

"El gran hombre, sabio, amable, que obtiene la confianza de todos, siempre tiene orejas pegadas al rostro. Supongo que tenéis buenas orejas."

(...)

"Pero he descubierto el secreto que permite mejorar la forma y el ángulo, solamente por el alimento. Si también conocéis ese secreto, podéis transformar la forma y ángulo de las orejas innatas. Y a pesar de una ligera transformación, podréis ciertamente vivir feliz, porque vuestra base habrá cambiado completamente. Entonces podrán decir que sois un verdadero hombre libre."

Aquestes coses tan pintoresques les deia Georges Ohsawa a "El Orden del Universo" (1). Ohsawa va ser l'inventor i divulgador de la macrobiòtica:

"En realidad, practico la macrobiótica desde la edad de 20 años; en consecuencia, mis orejas han cambiado completamente, en cuarenta años han crecido 5 milímetros." (del mateix llibre).

El llibre me l'he trobat a un punt de distribució gratuït de llibres (2). Per què m'ha cridat l'atenció? Doncs perquè quan jo era jove vaig conèixer persones que vivien això de la macrobiòtica com si fos una religió, de vegades fins i tot amb un punt de fanatisme. Consideraven Georges Ohsawa (i els seus deixebles Michio Kushi i René Lévy), una mena de gurús. No vaig entendre mai aquelles grans devocions, a les persones i a les idees (aquella mena de teologia i litúrgia alimentària, de vegades obsessiva).

Llavors, pel que fa a aquelles persones, pensava que en lloc d'aquella mena de fonamentalisme gastronòmic d'origen japonés, era més normal una alimentació més propera, basada en l'alimentació mediterrània "de pobre" (verdures, llegums i cereals). I viure ben alimentat i amb poc pressupost, i sense haver de renunciar a la fruita fresca, els tomàquets, les patates, les albergínies, i més menjars deliciosos que, segons els apóstols de la macrobiòtica (segons les seves teories sobre el yin i el yan...) eren "pecat mortal".

Vaja, que de religions n'hi ha de moltes menes, i algunes amb ocurrències tan curioses com aquesta de les orelles (que, per cert, no era pas l'única idea pintoresca de Georges Ohsawa... però potser per avui ja n'hi ha prou).

--
(1) Publicat pel Centro Macrobiótico de Maldonado (Argentina) el 1958 (pàgines 82 i 83).
(2) Estació d'autobusos de Girona, iniciativa gestionada per Connexió Papyrus, dedicada a donar una nova vida als llibres de segona mà.