El dia que vaig fer un pipí al Camp del Barça

Durant els primers dies de confinament, de tornada d'una visita que faig a una persona "en situació de dependència" (amb l'objectiu de resoldre-li un problema logístic), mentre camino pel carrer tinc ganes de fer un riu.

Estic a la Travessera de les Corts, i el podria fer a qualsevol lloc, fins i tot ben bé al mig del carrer, perquè no es veu una ànima. Tampoc no seria tan estrany; de fet, els gossos pixen on els dóna la gana, i ningú no els diu res.

Però penso que tampoc no cal fer ostentació. I com que just passo pel costat del Camp del Barça, i veig que "l'accés 20" (al carrer de la Maternitat), és un lloc discret, faig el riu allí.

Mentre alleujo la bufeta penso que, al llarg dels anys, milers i milers de persones han entrat al Camp del Barça, però segurament són pocs els que han fet un riu en una entrada. De manera que tinc una mena de sensació de privilegi (no em preocupo per l'olor residual del meu riu, perquè sens dubte passaran mesos, abans no entrin una altra vegada espectadors al Camp Nou, i entremig segur que haurà plogut i tot s'haurà rentat).

Després, segueixo el meu camí de tornada cap a casa. I al cap de no res, veig que ve un cotxe de la policia... però per sort passa de llarg. I després un altre... i també passa de llarg. I un altre... I llavors m'adono que estic a punt de passar pel davant de la Comissaria de les Corts.

I és clar, ja segueixo tranquil: cap "vigia de balcó" no m'ha denunciat, els policies no em busquen a mi, he estat de sort...