Elogi de la vida natural

Quan vius a pagès
el natural és,
segons el temps,
passar fred o calor.
I potser també passar gana i set
quan no hi ha teca
(perquè la collita de blat
potser s'ha malmès)
i a sobre la font potser està seca.
Que alguns dies
les mosques se't passegin
pels llavis i els narius,
i que al vespre els mosquits
potser et cusin a fiblades.
I de vegades,
que potser també et piquin
les puces i les paparres.
Dormir a terra o a la palla
(i no en un bon matalàs)
i potser a causa de la gana
haver de menjar verdolagues i lletsons
(en lloc de pa amb oli i canelons).
I quan gela i vas pels camins,
cap al mercat o tornant cap a casa,
tremolar i petar de dents
si no tens un bon gec o un bon abric.
Sí, realment no hi ha res
com la vida natural:
és a dir, no res de pitjor.

(dedicat al meu pare, que quan jo tenia potser vint-i-cinc anys i vaig fer un elogi superficial i ensucrat de la vida "natural", no urbana, etc. -en un petit conte sense paraules-, em va dir que estava bé, però alhora, assenyadament, va afegir que també estaria bé que en fes un altre de semblant parlant de l'altra part, d'això que parlo avui; per tant, amb quaranta anys de retard, dedicat a ell, al meu pare)