Cadascú té la pinta que té

De tant en tant acompanyo una persona a fer la compra (pel que fa al cas, és igual qui i el motiu). L'acompanyo però no entro al supermercat, l'espero a fora, a la porta, mirant mentrestant la gent que passa pel carrer (la raó de no entrar ara també és indiferent).

Un d'aquests dies veig que per la vorera ve una dona gran però més jove que jo, amb un caminar lleuger, ben plantada, atractiva. Me la miro d'aquesta manera, "una dona atractiva". Ella, en canvi, em veu d'una altra manera: quan està a punt d'entrar al supermercat, em mira i em diu: "Necessita alguna cosa? Què vol que li compri?"

Li dic que gràcies, que no cal, que estic esperant la persona que acompanyo, i li ho dic amb naturalitat, somrient. I llavors ella de seguida es disculpa, avergonyida "de l'equivocació", i jo li dic que no és necessària cap disculpa, que només faltaria, que no passa res.

La confusió a mi no m'incomoda el més mínim, i a més, hi estic acostumat. Cadascú és vist pels altres d'una manera determinada, i jo ja sé que hi ha persones que de vegades em veuen així: potser com "un pidolaire", o "un sense sostre"...

Una altra lliçó d'aquesta història és aquesta: pel que fa a una dona que jo pugui trobar atractiva, si ella pertany al grup de les persones que em veuen com un pidolaire, és evident que no cal que em faci il.lusions de poder-la convidar per exemple a un cafè, amb alguna intenció seductora (per sort, a mi ja em fa la vida meravellosament fàcil i agradable la Lívia -em va tocar la rifa!-, i per tant la necessitat de companyia femenina la tinc ben resolta).

Continuo amb el tema principal. Fa unes setmanes, a un altre barri, mentre m'esperava a la porta d'un altre supermercat (també fent d'acompanyant), em va passar una cosa semblant. Va sortir un noi, i al sortir em va allargar un paquet de galetes (ja m'havia vist quan havia entrat). Li vaig dir el mateix, que no calia, que gràcies per la intenció, i llavors ell es va disculpar. I jo li vaig dir que no era necessària cap disculpa, que només faltaria, etc. (si de cas, potser li hauria d'haver dit que qui s'hauria de disculpar hauria de ser jo, "per tenir la pinta que tinc", una pinta que és evident que a algunes persones els genera confusió, i generar confusió als altres no està bé, i... però tot això només ho vaig pensar, no li ho vaig dir).

Al llarg dels anys algunes vegades m'he trobat en situacions d'aquestes. I quan m'ha passat no m'ha molestat mai: al contrari, més aviat sempre m'ha alegrat, perquè ho he viscut com una mostra que hi ha gent que es preocupa pels altres.

Un aspecte secundari, i alhora curiós, d'aquestes experiències és que en aquests casos sempre em parlen en castellà. De vegades perquè és la llengua materna de qui em parla, però altres vegades no. De fet, tinc la sensació que quan els contesto en català és com si lliguessin caps: "Si parla en català, no pot ser un pidolaire!" Com si llavors encaixés tot, i per tant el seu sistema de prejudicis i compartiments estancs ja no trontollés (com si no hi poguessin haver pidolaires "autòctons", catalanoparlants...).

Sobre això de l'idioma, de vegades penso que la confusió que genera la meva pinta no és tant de vestuari com de cara. De vegades ho penso, que potser hi ha gent que em veu amb "cara de castellà". Això sí que em passa sovint. Per exemple, a alguna de les capitals de comarca més furiosament catalanistes, entro a comprar a un supermercat (de vegades sí que hi entro), i al sortir, la caixera, encara que sigui del país i parli amb l'accent inconfusible d'aquella comarca (abans he sentit com parlava amb la compradora o comprador anterior), quan em toca a mi canvia i se'm dirigeix en castellà. En aquests casos, si no és imprescindible no dic res, i només al final, quan em torna el canvi i ja estic a punt de marxar, li dic "gràcies", en català.

Sigui com sigui, tinc aquest dubte: segons el sistema de prejudicis d'algunes persones, tinc cara de castellà? (quina és la cara de "castellà"? I la de "genuí català"?). O és un tema de vestuari? (quina és la indumentària correcta "del bon català"?).

De moment, sobre aquest tema tan interessant només tinc clars els interrogants.