San Josemaría i les coques

Dos dies després de Sant Joan, mentre a la tarda faig un tomb pel carrer veig que la Divina Providència ha deixat al damunt d'un banc una pila de coques, una dotzena, cada una amb la seva capça, totes ben tancades. Unes coques són de fruites, i les altres de pasta de full i cabell d'àngel. N'agafo tres i, ben content, torno cap a casa.

A la Lívia aquestes troballes meves li fan poca gràcia, però amb el temps s'ha anat tornant una mica tolerant, "i me les permet". Aquesta vegada, a més, em fa adonar de quina pot haver estat "la intercessió" gràcies a la qual la Divina Providència m'ha afavorit: és 26 de juny, "San Josemaría Escrivá de Balaguer". (1)

La Lívia ho ha vist a la seva agenda (Finocam). Jo llavors consulto "L'Almanac del Cordill" (del tipus "Calendari del Pagès), en el qual també hi surten els sants del dia, i veig que el 26 esmenta Pelai, David, Camil.la i Antelm, però no Josemaría, i em quedo amb el dubte de si és per falta d'informació, o per falta de simpatia. (2)

Després, a l'hora de sopar, de primer plat, segon i postres menjo coques, de fruita, i de pasta de full amb cabell d'àngel. La mar de bones. I acabo una mica enfitat, però content. Mira que bé, un bon dia de San Josemaría!

--
(1) Podria haver anat així: la meva mare, des del cel, "m'ha vist prim i amb ganes de menjar coca", i ha decidit fer alguna cosa. Ha "intercedit" davant del seu sant preferit, San Josemaría, per tal que ell, llavors, intercedís davant de Déu Pare, el qual ha escoltat la petició, "i ha intervingut", per tal que en el lloc adequat, i en el moment adequat (quan jo passava), hi haguessin allí aquelles coques de Sant Joan, en perfectes condicions.
(2) Per descartar qualsevol mena de dubte, consulto un lloc fiable, opusdei.org, i tinc la confirmació definitiva: efectivament, el 26 de juny és San Josemaría. A banda de la confirmació, veig també que hi ha un vídeo amb la missa celebrada el passat 26 per Fernando Ocáriz, l'actual "Padre" (sigui dit de passada, una mica parent meu), a l'església de Santa María de la Paz, on hi ha "la urna con los sagrados restos de San Josemaría". Miro el vídeo una estona, i em quedo enlluernat, amb el lloc, l'escenografia, la cerimònia, els oficiants... I penso que potser tota aquesta gent de fet "no creu en res", i per això té tanta necessitat de disfresses, daurats, barroquismes, imatges rellepades, exaltació del kitsch, urnes sagrades, llatins, escenificacions, parafernàlies...