L'Eulàlia ja està vacunada. S'ha vacunat ella mateixa: durant uns dies, s'ha posat a la punta de la llengua dues gotes de rom, una al costat de l'altra. És el que li ha dit que havia de fer el seu vident (així l'anomena), en el qual ella hi té una absoluta confiança. Una confiança basada en demostracions prèvies de la seva lucidesa i eficàcia, sobretot des que va morir el marit de l'Eulàlia, fa uns anys. Des d'aleshores, gràcies a la mediació del vident, de tant en tant l'Eulàlia parla amb el marit difunt, i això l'aconsola molt.
Vacunada, i en contacte amb el marit difunt, l'Eulàlia tanmateix té un motiu de tristesa, i és que segons sembla el vident no pot establir contacte amb el gat de l'Eulàlia, també difunt des de fa uns mesos, un gat al qual l'Eulàlia s'hi sentia molt unida.
El que explico m'ho explica la Lívia, amiga de l'Eulàlia, i quan li pregunto a la Lívia si sap si, a part de les gotes immunitzadores de rom a la punta de la llengua, l'Eulàlia, o el seu vident, fan algun altre ús més generós del rom, em diu que no ho sap.
En qualsevol cas, l'Eulàlia està contenta amb els serveis del seu vident. I això és l'important, perquè tots necessitem algú en qui confiar, encara que aquest algú sigui un guillat o un pocavergonya.
