"Casi 30.000 ancianos han muerto de covid en residencias españolas desde el inicio de la pandemia." Agències / La Vanguardia, 03/03/2021
A l'Ignasi ja li han posat la segona dosi de la vacuna. A causa de la seva edat, i pel fet d'estar en una residència, formava part de la població de vacunació prioritària. Oficialment, la seva vacunació és una bona notícia.
Hi ha, però, un altre punt de vista. Un punt de vista que es prefereix evitar, no parlar-ne:
És realment un bé, per a l'Ignasi, vacunar-lo per tal de protegir-li la vida? O potser seria millor, "pensant en el seu bé", no protegir-lo tant, per tal que li fos més fàcil morir i deixar de patir?
Perquè l'Ignasi ara no és l'Ignasi d'abans, sinó que és "aquest altre Ignasi": del tot demenciat, tot el dia lligat, de nit al llit i de dia a una cadira de rodes o butaca ("pel seu bé", per tal que no es faci mal...). L'Ignasi ja no coneix ningú, i a sobre la seva dona i les seves filles, "per motius de seguretat" (a causa del virus) des de fa un any que no li han pogut fer cap abraçada. Ni una. Les poques vegades que l'han pogut veure, ha sigut amb una mampara interposada, i elles completament tapades amb bates protectores, el gorro, la mascareta, els guants... Encara que l'Ignasi no hagués tingut el cap tant a passeig, difícilment les hauria reconegut.
D'acord, a les residències hi ha més gent, també persones que no estan en el seu estat i que té sentit que siguin protegides. Però, realment no es podria pensar alguna cosa diferent? ¿L'única alternativa és aquesta, "sacrificar" les persones com l'Ignasi ("obligant-les a viure", quan el més compassiu sembla que seria, com a mínim, "no privar-les de les oportunitats de morir"), sacrificar-les per tal de protegir (suposadament), la vida dels altres residents?
Pel que fa a aquest tema, potser la dificultat més gran no són "els recursos disponibles" (al marge que siguin limitats), sinó, sobretot, "els discursos políticament correctes" de totes les parts implicades. Totes: gestors de les residències, Administració, opinió pública... i les mateixes famílies.
Mentrestant, entremig de tanta "correcció", l'Ignasi, del tot dement, sense que cap familiar el pugui abraçar, fa un any i mig que està les 24 hores del dia lligat. Que cadascú hi posi els adjectius que consideri escaients.
