Deia l'altre dia que vaig fer un riu a un pipicà. Era un dia que anava a veure el Joan F. Aquell dia, una hora abans d'arribar a casa del Joan F., l'havia telefonat:
-Sí
-D'aquí una estona vinc!
-Home, precisament avui...
-Sí, avui, ara, de manera que tens una hora per treure't les lleganyes, posar-te les sabatilles, i estar en condicions d'obrir la porta, quan toqui el timbre.
Quan arribo, a les dues del migdia, el Joan ha fet part dels deures: s'ha alçat del llit, s'ha posat les sabatilles i m'obre la porta. Dic part dels deures perquè encara va amb el pijama, "conserva" les lleganyes, té la cara d'adormit, du els cabells escabellats...
Camina amb molta dificultat, de vegades sembla que estigui a punt de caure. Anem els dos cap al menjador i seiem, i llavors estem una estona parlant, fins que arriba la Rosaura, la seva cuidadora. Quan ella arriba, ens saludem i, de seguida, el Joan F. li diu: "Ara anirem a la dutxa, oi?"
Ella li diu que, ja que té visita, ho faran diferent: primer li escalfarà el dinar i dinarà i, després, ja el dutxarà. Al Joan no li acaba d'agradar el canvi de plans, remuga una mica, però com que entén que no hi ha res a fer, claudica.
A la dutxa no sé tot el que passa, però m'imagino que potser alguna cosa més que un ensabonat, aclarit i eixugat. Vaja, alguna cosa més interessant pel Joan que el dinar. Perquè si no, sembla que seria incomprensible, aquesta pressa del Joan per anar a la dutxa amb la Rosaura.
De fet, del tipus de relació que hi ha entre el Joan (83 anys, que semblen molts més), i la Rosaura (oficialment la seva cuidadora, quaranta i alguns anys, ben portats), només en tinc algunes dades i alguns indicis. Altres vegades ja n'he explicat alguna cosa, de la relació entre el Joan i la Rosaura, és un tema amb diferents subtemes, perquè actualment també són parella de fet. Ho són perquè a ella li convé, per tal de poder regularitzar la seva situació legal, i ell per la seva banda intenta treure "algun rèdit carnal", d'aquest vincle legal. Amb uns resultats que pel que sembla ell considera pobres.
Després d'escalfar-li el dinar, la Rosaura s'està al menjador parlant amb mi una mica. És baixeta i grassoneta, arrodonida. Jo estic assegut, i ella dreta a uns dos metres davant meu. Davant meu amb el seu gran escot, i els seus grans pits desbordats. I amb la camisa a la qual, per baix, també li falta un pam de roba, de manera que una bona part de panxa també me l'exposa, de manera generosa. Com si em digués, ensenyant-me el melic i aquell munt de carn: "Mira tot el que tinc!".
Com que jo estic assegut i ella dreta, l'horitzontal dels meus ulls enfoca directament al seu melic. La veritat és que haig de fer un esforç, per mirar-la a la cara, i trobo la situació una mica incòmoda. Dic una mica perquè, de fet, ja hi estic acostumat d'altres vegades, a la seva vestimenta o desvestimenta.
El curiós d'això sobretot és que, algun cop (també ho he explicat ja alguna altra vegada), la Rosaura se'm queixa del Joan, diu que de vegades ell la mira de manera molt insistent, que li diu que li voldria fer petons, i grapejar-la, i la Rosaura em diu que això la molesta... És a dir, que ella va vestida o desvestida com va, i alhora es queixa que el Joan, un vell verd de manual, després, la miri de manera libidinosa i la vulgui grapejar.
Ella es queixa, però suposo que la queixa és només "un formulisme", perquè suposo que a ella aquesta estratègia i les seves conseqüències ja li va bé, perquè així té el Joan atrapat: ella és qui té el control de la situació, de la seva situació com a assalariada d'ell (perquè és assalariada i parella de fet, les dues coses alhora).
Ara tot això ja ho tinc assimilat, aquest costum de l'exposició de pits i panxes i culs, acompanyada de les queixes corresponents. Ja ho tinc entès, que això funciona així, i en faig poc cas, i penso que ja s'espavilaran, La Rosaura i el Joan, cadascú defensant "els seus interessos".
Quan el Joan està a mig dinar, me'n vaig. Els deixo així, amb les seves històries, i jo me'n vaig amb les meves. Torno cap a casa caminant i, a un supermercat que trobo, em compro una barra de pa, una bossa de cacauets pelats i una poma. I mentre vaig caminant vaig menjant-me el meu dinar. I alhora penso que, mentrestant, el Joan i la Rosaura potser ja són a la dutxa, amb els seus mercadejos, posant en pràctica ves a saber quines tècniques d'ensabonat, sobretot pel que fa a les parts més "íntimes" del Joan...
