Vaig a veure un conegut. Abans d'arribar a casa seva, tinc ganes de fer un riu, i per primer cop se m'acudeix una alternativa a la manca de llocs apropiats: com que de pipicans sí que n'hi ha, per què no utilitzar-ne un? O és que els gossos han de tenir més facilitats que jo, pel que fa a l'eventual necessitat de pixar quan estàs al carrer? Això, a banda que ells, els gossos, a sobre, pixen on els dóna la gana. En general, a fora dels pipicans. Pixen per tot arreu (perquè de gossos n'hi ha per tot arreu, i en grans quantitats, i cada vegada més), i el resultat és que les voreres i les cantonades i els fanals estan plens de reguerols de pixums, uns més secs, uns altres més frescos, recents...
Torno a la urgència de la meva bufeta. Què és el més greu que em pot passar, si faig un pipí a un pipicà? Que em denunciïn, ofesos, els amos de gossos? Que la Guàrdia Urbana em posi una multa per fer un pipí a un pipicà, un lloc no autoritzat per fer pipí les persones? Que surti als diaris la notícia, potser amb una foto inclosa? Bé, potser això últim seria una bona manera d'iniciar una campanya pública per tal d'aconseguir que a la ciutat hi hagi, d'una vegada, una xarxa de "pipihumans"! Potser ja seria l'hora, que a més de pensar tant en els gossos (pel que fa a aquest tema), els ajuntaments també pensessin en les persones, a l'hora de pensar en la necessitat de fer pipí "de tots els animals".
El cas és que, aquesta vegada, tinc un pipicà a la vora, de manera que decideixo inaugurar aquesta nova opció: entro al pipicà (per sort solitari, la veritat és que m'hauria fet mandra, iniciar ja la campanya reivindicativa), i faig un bon riu. Quin descans! Quin plaer!
Content i alleujat, segueixo el meu camí. Dic que content i alleujat perquè pixar, quan en tens necessitat, no és només una necessitat biològica, absoluta, sinó que també és un dels plaers més grans que existeixen. Una altra cosa és que d'aquest tema, d'aquest plaer, se'n parli poc, potser perquè es considera que, el plaer de pixar, és un plaer amb poques possibilitats literàries, amb poc "glamur".
