1 de maig 2022

Quan l'ordre públic l'altera la policia

Al migdia. Tres nois asseguts a un banc. Parlen, passen l'estona, tranquil.lament. Arriben cinc policies municipals. Han arribat en moto i no es treuen el casc, de manera que a causa de la mascareta, només se'ls veu la franja dels ulls.

Jo estic assegut en un altre banc, a uns deu o quinze metres d'ells. No entenc bé què diuen els policies, només pesco algunes paraules o frases. Entenc que  diuen als nois que allò és un parc infantil, que no hi poden estar. Però no hi ha cap indicació que digui això, només una que avisa que els gronxadors només els poden fer servir els nens. De no seure als bancs la gent gran, ni una paraula. De fet, als bancs sovint hi ha gent de totes les edats, i jo també m'hi he assegut moltes vegades. I fins i tot hi he dinat. I mentre estava assegut o dinava, de vegades he vist passar policies municipals, i mossos d'esquadra, i no m'han dit mai res (aquesta vegada, casualment, estic a un banc de fora d'aquest espai, dic que casualment perquè si quan he arribat el banc dels nois hagués estat buit, m'hi hauria assegut jo).

Veig que els policies demanen la documentació als nois, i ells, amb tota normalitat, els la donen. Passa l'estona, els policies miren i remiren la documentació. Però es veu que tot ho tenen en regla, i això potser incomoda als policies, no ho sé. El cas és que fan aixecar els nois, i els diuen que es treguin les jaquetes, i que buidin les butxaques. Ells ho fan. I els policies els ho remiren tot. Però encara no en tenen prou: llavors, d'un en un, els van grapejant tot el cos, lentament, també tocant-los els collons. Els nois, mentrestant, aguanten la humiliació.

Després d'una bona estona, els tornen els papers. Els diuen que no poden seure en aquells bancs, i els nois marxen. I els policies també marxen, amb les seves motos.

Me n'oblidava, per si algú encara no ho havia endevinat: els tres nois eren magribins.

L'altra part. Mentrestant, jo no m'he mogut del meu banc. I estic avergonyit de la meva passivitat: m'ha fet por acostar-me als policies i dir-los que tot allò em semblava desproporcionat i abusiu. He tingut por d'uns policies que en teoria circulen pel carrer per tal de garantir que la gent no tingui por. Sé que no tots els policies són així, per sort... però d'aquests altres també n'hi ha. Quina merda, que hi hagi policies així, i jo quina merda, que sóc un covard i tinc por.

Lloc: el parc que hi ha al costat de l'estació d'autobusos de Girona. Dimecres, 2 de febrer, al voltant de les 15h.

(Fa un parell de mesos volia fer públic això, enviar-ho als diaris, o fer-ho córrer per les xarxes socials, però com que no tinc cap dels dos hàbits, al final ho vaig enviar només a Sos Racisme. Em van dir que no es podia fer cap denúncia, perquè no tenia les referències de les persones afectades, però que la informació sí que podia servir com a documentació per als seus informes generals)