Fent esses, amb una llauna de cerveses a la mà, el Jóseph travessa la plaça i s'asseu en un banc. El veig de lluny i dubto si m'acosto o no a dir-li alguna cosa, de vegades quan està borratxo no ho faig. Al final m'hi acosto, i veig que fa una cara diferent i, ja més a la vora, veig que plora.
Em diu que ahir la seva germana li va trucar i li va dir que la mare havia mort. M'ho diu amb les llàgrimes que li regalimen per la cara, alhora que m'ensenya la llauna de cervesa, volent dir que és l'únic que pot fer, beure per suportar el trasbals, la tristesa.
No li faig cap comentari sobre la seva borratxera; de fet, en general ja no li dic mai res, sobre l'alcohol, perquè no sé què dir-li, amb la vida que fa, dormint al carrer des de fa una pila d'anys... Sobre això, l'únic que li vaig dir, al principi, un dels primers dies que vam parlar i que em va demanar si li comprava una cervesa (estàvem al costat de l'entrada del supermercat), va ser que d'alcohol no li compraria res, però que si volia alguna altra cosa, cap problema (sovint em demana pernil dolç).
L'endemà, també pel barri, trobo la Cristina. Fa anys també vivia al carrer i també bevia bastant, però li van donar una oportunitat, la va aprofitar, i ara viu en un piset petit. S'organitza molt bé, sempre va molt endreçada, i sempre somriu. Està molt agraïda als serveis socials.
La Cristina és hongaresa, com el Jóseph. Quan pot, l'ajuda, està bastant al cas d'ell. La Cristina parla en castellà millor que ell. No és gaire difícil: ell, tot i fer quinze anys que va arribar, només sap un grapat de paraules (fred, calor, avui, demà, hola, adeu... i poca cosa més). I per descomptat, de gramàtica zero, parla com els indis de les pelis de l'Oest. No sé si és que el seu cap, banyat en alcohol des de fa tants anys, amb les neurones ja molt deteriorades, ja no pot anar més enllà, o és que no aprèn res a causa del desinterès, de la indiferència.
Li dic a la Cristina que pobre Jóseph, que se li ha mort la mare. I ella obre molt els ulls, fa cara de sorpresa: em diu que la mare del Joseph va morir fa molts anys i, després, també fa anys, la germana.
La història m'entendreix: el Jóseph, borratxo, o més ben dit, més borratxo de l'habitual, assegut al banc, trist, desconsolat, plorant perquè la seva mare "s'acabava" de morir...
