El cervell que pensa

Quan penso 
en el meu cervell que pensa
em sembla que se'm fonen els ploms.
Aquesta cosa tan estranya:
una massa de greix i nervis,
de neurones, electricitat, 
sinapsis, serotonines...
En mig de la qual emergeixen
els pensaments i els sentiments.
No ho puc entendre.
Ho juro: encara que m'ho expliquin,
no entenc res de res.