Havia anat seguint el procés previ, les diferents dificultats i entrebancs, les incerteses, i al final l'aprovació. Quan la van telefonar per concretar-li el dia, casualment era amb ella. Es va sentir contenta i alleujada, amb la notícia, i em va dir que ho havíem de celebrar. Li vaig preguntar que com, i ella em va dir que estaria bé obrir una ampolla de vi. Li vaig dir que d'acord, que jo no bevia vi, però que en aquell cas em semblava adequat fer una excepció, que l'ocasió s'ho valia.
Com que no teníem cap ampolla de vi, vam quedar que, quan hi tornés a anar, en duria una. I quan hi vaig tornar vam destapar l'ampolla, vam omplir dues copes, i vam brindar.
Li vaig dir que, si algú ens veiés, no ho entendria, que ho celebréssim. Que no entendria que ella estigués contenta, que se sentís alleujada, i que jo també estigués content perquè ella ho estava. Contents els dos, i alhora també tristos, a causa de la situació, amb aquesta barreja d'emocions.
Vam celebrar que, quan la van trucar, va ser per concretar-li el dia que seria. L'eutanàsia
(això no és un relat de ficció, sinó del tot real, inclosos tots els detalls)
