1
Una guerra civil
Uns mataven capellans,
els altres mataven mestres republicans.
Tots eren idealistes:
per això assassinaven
aquells que s'oposaven
als seus ideals.
Mentrestant, al front,
els morts es multiplicaven.
A més dels militars d'ofici,
morien els soldats voluntaris o forçats:
pagesos contra pagesos,
obrers contra obrers,
cambrers contra cambrers,
pastors contra pastors...
I les cunetes i els cementiris
s'anaven omplint de cadàvers.
I les cases de vídues.
I de mares que ploraven la mort dels seus fills.
Fins que, al final, va arribar la pau.
És a dir, quan llavors ja només eren uns,
els vencedors,
els que seguien matant.
els altres mataven mestres republicans.
Tots eren idealistes:
per això assassinaven
aquells que s'oposaven
als seus ideals.
Mentrestant, al front,
els morts es multiplicaven.
A més dels militars d'ofici,
morien els soldats voluntaris o forçats:
pagesos contra pagesos,
obrers contra obrers,
cambrers contra cambrers,
pastors contra pastors...
I les cunetes i els cementiris
s'anaven omplint de cadàvers.
I les cases de vídues.
I de mares que ploraven la mort dels seus fills.
Fins que, al final, va arribar la pau.
És a dir, quan llavors ja només eren uns,
els vencedors,
els que seguien matant.
--
2
La guerra que no vaig viure
La guerra.
La que no vaig viure.
De la que tant n'he sentit a parlar.
La que només conec pel que me n'han explicat,
pel que n'he llegit.
Em perdo, en el bosc de tants relats.
De tantes opinions, de tantes emocions.
Com més llegeixo, més gran
és la meva sensació de desconeixement.
¿Què en penso, del que va passar
en aquella guerra tan llunyana i complicada?
Depèn dels dies.
Potser del vent que bufa
(de l'última lectura),
o de si fa sol o hi ha núvols
(de l'última conversa).
D'aquella guerra, de fa tants anys,
de quan jo encara no havia nascut...
La que no vaig viure.
De la que tant n'he sentit a parlar.
La que només conec pel que me n'han explicat,
pel que n'he llegit.
Em perdo, en el bosc de tants relats.
De tantes opinions, de tantes emocions.
Com més llegeixo, més gran
és la meva sensació de desconeixement.
¿Què en penso, del que va passar
en aquella guerra tan llunyana i complicada?
Depèn dels dies.
Potser del vent que bufa
(de l'última lectura),
o de si fa sol o hi ha núvols
(de l'última conversa).
D'aquella guerra, de fa tants anys,
de quan jo encara no havia nascut...
--
3
Misèries bèl.liques
Quan era petit llegia
unes historietes il.lustrades
anomenades "Proeses bèl.liques".
I he de dir que m'agradaven.
Més endavant, em va fer pensar
que jo hagués estat llegint,
durant uns anys,
amb tanta afició,
aquelles historietes per entretenir,
amb una visió de la guerra
tan absurda i falsa.
Això va ser quan vaig començar a llegir
relats sobre les guerres de debò.
Des d'aleshores,
llegint he viatjat a molts països en guerra.
He conegut molts ferits,
molts morts,
moltes violacions,
molta gana,
molt patiment,
molta destrucció.
Brutalitats inimaginables,
a la línia del front i a la rereguarda.
unes historietes il.lustrades
anomenades "Proeses bèl.liques".
I he de dir que m'agradaven.
Més endavant, em va fer pensar
que jo hagués estat llegint,
durant uns anys,
amb tanta afició,
aquelles historietes per entretenir,
amb una visió de la guerra
tan absurda i falsa.
Això va ser quan vaig començar a llegir
relats sobre les guerres de debò.
Des d'aleshores,
llegint he viatjat a molts països en guerra.
He conegut molts ferits,
molts morts,
moltes violacions,
molta gana,
molt patiment,
molta destrucció.
Brutalitats inimaginables,
a la línia del front i a la rereguarda.
Perquè "la guerra" no s'acaba mai:
només canvia de lloc.
només canvia de lloc.
