A casa del Joan Entrenador un dia la Rosaura, la seva cuidadora, m'explica que un home pel qual temps enrere havia treballat, anava sempre amb la titola empalmada. Era un home ja gran, i com que tenia problemes per tenir ereccions, s'havia fet posar una pròtesi hidràulica de penis. Una pròtesi que, tal com el seu nom indica, és un tipus de pròtesi que incorpora un mecanisme que, mitjançant una petita bomba d'activació manual, envia a un dipòsit allargat i inserit a dins del penis, un líquid que fa que la titola es torni rígida.
El mecanisme funciona en els dos sentits, omplint i enrigidint el penis, o buidant-lo, retornant el líquid als dipòsits d'emmagatzemament. Té dos polsadors, cada un dels quals serveix per omplir o per buidar. Ara bé, es veu que aquell home, fos per mandra o perquè volia estar sempre a punt, anava sempre empalmat. Cosa de la qual la gent que el coneixia, d'entrada, se n'estranyava, fins que convenientment informada, ja s'hi acostumava.
Jo no en sabia res, d'aquesta mena d'artefactes, d'aquests prodigis de la mecànica hidràulica aplicada a les disfuncions erèctils. I el que és curiós de l'invent és que totes les peces estan empeltades, a dins del cos, fins i tot els polsadors per bombar o desbombar, a sota la pell.
Com que la informació que em facilita la Rosaura em sorprèn, quan arribo a casa el primer que faig és mirar a internet, a veure què hi ha. I efectivament, tot el que m'ha explicat ella és ben cert. I també m'assabento que hi ha molts centres i professionals de la urologia que ofereixen aquest servei. Suposo que a preus que no són gens econòmics.
A partir d'aquesta explicació de la Rosaura, lligant caps, llavors entenc que, quan fa potser un parell d'anys el Joan Entrenador em va dir que havia anat a un uròleg "perquè no se li aixecava", gairebé segur que era amb aquest objectiu. La Rosaura li hauria parlat ja de l'invent, i a ell, engrescat, li hauria faltat temps per anar a fer la consulta.
Alhora, m'imagino que l'uròleg consultat, al constatar l'estat lamentable de salut del Joan, li va desaconsellar l'implant de la pròtesi de penis, perquè la impotència seva era un problema insignificant, al costat dels altres problemes de salut que arrossegava el Joan. M'imagino que el metge, òbviament privat, per molt que estigués interessat en el seu negoci, va considerar massa arriscada aquella eventual intervenció, sobretot perquè, si al final alguna cosa sortia malament, encara se l'hauria carregat. Potser fins i tot hauria sortit als diaris: "Un uròleg és denunciat per posar una bomba hidràulica de penis a un iaio mig dement i amb bolquers".
En resum, que el Joan va seguir amb la seva titola flàccida i cada vegada més pansida, i la Rosaura no sé si se'n va alegrar, o si ho va lamentar. Perquè de les relacions entre ells, interessades per les dues bandes (cada una òbviament per motius diferents, ell, poder tocar una mica de pit i cuixa, ella, potser complementar el seu sou de cuidadora), no n'he sabut mai els detalls més humits i concrets. Ni he fet preguntes: quan un dels dos m'ha explicat alguna cosa he escoltat, val a dir que encuriosit. I si algun dia, ell o ella, se m'han queixat del que fos sobre aquest tema, els he dit que ja eren prou grans, que fessin el que els donés la gana, i que n'assumissin els peatges i les conseqüències. Però que a mi, amb aquest tema no m'atabalessin.
