El Terrible

Era baix i compacte, molt robust, tot múscul i nervi. A la primavera, anava d'un ramat a l'altre amb una colla d'esquiladors fent de travador, és a dir, atrapant les ovelles, duent-les al davant dels esquiladors i allí tombant-les i lligant-los les potes, per tal que els esquiladors només haguessin d'estirar el braç quan n'acabaven una i començaven a esquilar la següent.

Si la feina d'esquilar era pesada, segurament la de travar encara ho era més, era una feina feixuga que ben poca gent volia fer. Encara més feixuga quan els corrals no eren massa adequats, mal distribuïts, de sostres baixos o amb pendents. O quan el terra estava cobert de fems massa tendres i relliscosos, amb el perill d'acabar per terra i arrebossat. I també al contrari, quan el terra era massa sec i polsegós, aixecant-se llavors al traginar amunt i avall núvols de serrill que s'enganxaven amb la suor i es ficaven pels narius i la boca al panteixar en ple esforç, provocant una sensació desagradable i incòmoda.

El Terrible era un fenomen. Feia aquella feina esgotadora amb una fúria incansable, de pressa, lligant una ovella rera l'altra, sense parar. Era molt eficient, però alhora poc fi, brusc, sobretot si algun cap de bestiar plantava més resistència o dificultats de les esperades. Llavors posava una cara de molta mala llet i deixava anar uns regitzells de renecs ben recargolats i barroers, en ocasions traslladant la fúria verbal als gestos, que normalment ja no eren molt acurats, posant llavors de vegades en perill la integritat de l'animal amb la manera violenta com el tractava. Segurament, el sobrenom de Terrible li venia d'aquesta forma de treballar tan desmesurada en tots els sentits.

Tot i que cap pastor veiés amb bons ulls que no tractessin amb prou cura els seus animals, a ell no se li tenien massa en compte els seus eventuals excessos, perquè era molt difícil trobar algú que volgués fer aquella feina, i impossible trobar algú que la fes com el Terrible, amb aquell elevadíssim grau d'eficiència, travant centenars d'ovelles al cap del dia.

És fàcil pensar que l'actitud i el comportament del Terrible tenien relació amb la seva necessitat (d'altra banda ben humana i natural, comuna a tothom) de ser valorat: en allò era el millor, i a falta d'altres virtuts o habilitats més enllà de la seva gran resistència física i els seus esmolats i contundents regitzells de renecs, saber que se'l considerava el millor travador de la comarca suposo que era tota una satisfacció. Un orgull i una satisfacció que anaven de primera als pastors i ramaders pels que treballava, ja que feia la feina de, pel cap baix, dues o tres persones. I a sobre per un jornal ni de bon tros proporcional a la seva extraordinària productivitat.

--
(1) Travar, lligar, pessolar. De les tres maneres s'anomenava la feina per aquella comarca i les dels voltants, i consegüentment, les persones que la feien, travadors, lligadors o pessoladors.