Passavolants i espigolaires

Un passavolant pot exercir la seva passavolantia de forma només contemplativa, bocabadant-se i meravellant-se amb les seves contemplacions. O, davallant a un nivell més terrenal i prosaic, aprofitar i exercir alhora també d'espigolador. I espigolar llavors, per exemple, els bagots de les vinyes ja veremades, les ametlles dels ametllers abandonats, els brotons de les cols que s'han espigat, els tomàquets que queden embolicats amb les piles de les tomaqueres, quan les arrenquen i amunteguen al final de la collita...

Però un passavolant espigolador també pot espigolar altres coses més intangibles, com ara les imatges i les converses relacionades amb les persones i els paisatges que es va trobant al llarg de les seves passejades, recollint-les en forma de textos, pel plaer que li comporta aquest exercici de plasmació escrita d'aquestes contemplacions i emocions. De vegades, ho pot fer també amb la intenció de compartir el fruit de la seva collita amb algú més: amb el mateix gust i esperit de companyonia amb el que es poden compartir, quan s'escau i l'altre ho valora, les bledes que creixen a la vora del camí, o les pomes, de vegades una mica macades o cucades, però sucoses i dolces, que queden pel terra dels camps de pomeres.

No obstant, de vegades aquestes espigoladures literàries no es comparteixen, es deixen tancades a dins de la llibreta. Això pot passar, per exemple, quan s'intueix que a l'altre li importen un rave aquestes foteses. Un desinterès i una indiferència d'altra banda positius, legítims i fins i tot admirables, ja que si tots tinguéssim els mateixos gustos, tot seria força monòton, disgustat, trist, aigualit i avorrit.